Categoría | Jugadores/as

De Llobet a Junyent. Història dels internacionals sabadellencs

 

En una nova entrega de la història del bàsquet de la ciutat de Sabadell, Quim Domènech ens apropa als diferents internacionals nascuts a aquesta ciutat que han arribat a vestir la samarreta de la selecció espanyola absoluta, sense oblidar aquells que en van prendre part a les categories inferiors. Des del legendari Paco Llobet, màxim encistellador de la Lliga Nacional l’any 1.961 i retirat amb tan sols 22 anys tot i la seva qualitat, fins a Oriol Junyent, un jugador de classe que encara dona lliçons a les pistes de la Lliga Endesa.

Era un 18 de març de 1961, ara fa cinquanta dos anys quan Francisco (Paco) Llobet jugador de l’equip sabadellenc del Orillo Verde (any de la seva desaparició), va disputar el primer partit com a internacional amb l’equip absolut d’Espanya, va ser un partit amistós contra la selecció de Bèlgica. Era el primer jugador sabadellenc en arribar a ser internacional.

Oriol Junyent i Paco Llobet en una foto per la història: els dos únics internacionals absoluts sabadellencs

Paco Llobet nascut a Sabadell el 5 de desembre de 1940 s’incorpora  la temporada 1955-56 a l’equip infantil del Carol Sabadell, quedant subcampió de Catalunya. La temporada 1956-57 passa al juvenil -llavors ja era Orillo Verde-, quedant campió de Catalunya al guanyar a la final al Joventut de Badalona per 54-46, i en quarta posició al Campionat d’Espanya. Per cert que l’equip va obtenir un record d’anotació contra l’equip de l’ Uralita de Cerdanyola al que varen guanyar per un tanteig de 174-7, Paco Llobet va anotar 55 punts. Temporada 1957-58, per segona temporada consecutiva Campió de Catalunya juvenil i tercera posició al Campionat d’Espanya. I ja la temporada 1958-59 passa al primer equip a disputar la III Lliga Nacional juntament amb els Gumbau, Soro, Béquer… quedant en un meritori quart lloc. A la temporada 1959-60 tercer lloc a la IV Lliga i la temporada 1960-61, la de la seva consagració, queda sots campió de la V Lliga Nacional, és el màxim encistellador de la competició amb 450 punts (20,45) de mitjana per partit per davant de totes les figures consagrades del Madrid, Barcelona i Joventut .

Aquesta gran temporada li va suposar ser cridat per anar amb la selecció espanyola a disputar un partit contra la selecció de Bèlgica, que es va jugar a Barcelona i es va guanyar per  56-46. El segon partit també va ser contra la selecció belga a Madrid que també es va guanyar per  63-56. I el tercer i últim partit que va disputar com internacional va ser contra Argentina  partit disputat a Barcelona i que es va guanyar amb el resultat de  74-62, el 30 de maig del any 1962. Aquests varen ser uns partits amistosos dels preseleccionats pel Campionat Europeu de Belgrad. Però Paco Llobet estava fent la mili i no li van donar permís per desplaçar-se amb la selecció el que li va produir un gran disgust i a més sabent que un altre jugador de Madrid sí que li havien concedit. “Per mi anar a un Campionat d’Europa era el millor  que em podia passar, per tant la decepció va ser molt profunda tant, que vaig perdre la il·lusió i vaig decidir retirar-me”.

Decisió poc meditada pròpia d’ un jove de 22 anys que tenia en aquell moment, amb un gran futur per davant. “Al cap d’un temps em vaig empenedir perquè vaig pensar que podia haver progressat, però la decepció va reduir la meva moral a cero”.

Va ser la Lliga 1961-62 amb el Joventut de Badalona la darrera lliga que va jugar quedant sots campió per darrere del Reial Madrid per segon any consecutiu. Per qüestions laborals es va haver de desplaçar a Madrid durant dos anys, semblava que podia tornar…  “L’equip del Canoe em va demanar de fitxar per ells, però tan sols vaig jugar quatre partits. La decisió de deixar el bàsquet era definitiva.”

La mili havia tallat d’arrel una altra promesa per l’esport, com tantes n’hi van haver en aquells llunyans dies.

Aquesta és, a grans trets, la història del primer internacional de bàsquet sabadellenc. El segon i últim (de moment) jugador en arribar a ser internacional absolut és Oriol Junyent, jugador de la Lliga Endesa amb l’equip del Blusens Monbus Obradoiro que acaba de celebrar 400 partits a la màxima categoria. Nascut a Sabadell el dia 1 de juliol de 1976 va començar a jugar al Club Natació Sabadell, encara recordo el seu ingrés al Club, va ser amb motiu d’un campus del Caixa Sabadell i va venir amb la seva germana que també va jugar. Ell tenia al principi un problema de descoordinació que el metge del Club, en Gutiérrez actual metge de la selecció espanyola de handbol, li va solucionar. Era en el seu temps una de les millor promeses  de les categories inferiors, el que li va servir per integrar-se a l’estructura del FC. Barcelona en la temporada 1990-91. La temporada 1993-94 és internacional Medalla de Bronze al Mundial Júnior d’Atenes 95 juntament amb altres cracks de la seva generació com Rodrigo De La Fuente o Carlos Jiménez. El seu nombre d’internacionalitats a categories inferiors va ser de 41 (22 amb la selecció sots 23 i 19 amb la júnior). Amb el primer equip del FC Barcelona va guanyar tres Lligues, va ser campió de la Copa Korac  i sots campió de l’Eurolliga.

Als 21 anys va debutar amb la selecció espanyola el 21 de novembre de 1997 en un partit contra Anglaterra per preparar l’Europeu de França ´99 i en el que va anotar 12 punts. Ha estat 19 vegades internacional absolut, destacant la seva presència al Mundial d’Indianàpolis del 2002 en el que Espanya va assolir la cinquena plaça destacant la seva victòria sobre els Estats Units.

Junyent porta 17 temporades jugant a la ACB i la seva trajectòria ha estat, Barcelona, Granada, Lucentum, Estudiantes, Valladolid i ara amb el Blusens Monbus equip en el que és capità i un dels referents de l’afició galega. A mes ha estat a la LEB OR, amb el Fuenlabrada, Huelva, Cai Zaragoza i Obradoiro. Els millors números els va aconseguir amb el Granada , amb dobles dígits en punts i rebots, 9 premis com a millor jugador de la jornada i 4 com a millor jugador del mes. Destacar a més que va tenir una greu lesió en el genoll esquerre de la que va ser intervingut la temporada passada.

Ens podríem allargar molt més en detallar la trajectòria de l’Oriol però crec que  els afeccionats ja la coneixen prou bé.

Recordar que dos jugadors sabadellencs s’han quedat a les portes de la internacionalitat absoluta van ser Julià i Quique Moraga que van jugar a la selecció Catalana -i amb la selecció sots 22 i Promeses en el cas del darrer-. També tenim a Cesc Cabeza i Marc Sobrepera que han estat internacionals en categoria júnior (medalla d’or ambdós, el primer al Mundial del 99 a Lisboa amb els Gasol, Navarro i companyia, i el segon de l’Europeu de Saragossa del 2.004 amb Sergio Rodríguez i Suárez com a grans protagonistes). Els darrers internacionals sabadellencs a categories inferiors han estat els germans Moix, amb l’Ignasi (medalla de bronze a l’Europeu U16 del 2.011) i el Xavi (quart classificat al Mundial U17 del 2.012), com a integrants d’una llarga tradició que va estrenar Paco Llobet ja fa més de 50 anys.

Q. Domènech

Inscripcions obertes!

Basketvalles presenta

SEGUEIX-NOS A FACEBOOK

SEGUEIX-NOS A TWITTER

Anuncia’t a BasketValles

  • Anuncia't a BasketValles

BASKETVALLES a YouTube

  • Accedeix al nostre canal de vídeos

Seccions destacades

  • Vols recordar el millor 3x3 d'aquest Nadal?
  • Cine baloncestístico de primera
  • Basketball & Rock and Roll!

El millor bàsquet de formació de l’estat

Archivos