Summer Interviews 11. Cesc Cabeza “Trobaré a faltar moltes coses dins la pista de bàsquet”

 

Campió del món júnior amb la millor generació de jugadors de la història del bàsquet espanyol (Gasol, Navarro, López, Reyes…), experiència a l’ACB de la mà del Bilbao Basket, líder d’un C.E. Sant Nicolau dins i fora de la pista a Lliga EBA d’ençà que l’entitat grana va decidir donar el salt a aquesta categoria… Un llarg llistat d’experiències salten a la llum quan parlem de Cesc Cabeza, un dels jugadors sabadellencs més importants de la història del bàsquet de la ciutat que ha decidit amb 32 anys penjar les botes  i encarregar-se exclusivament de dirigir esportivament les regnes del seu club de tota la vida…


Cesc Cabeza deixarà de jugar però seguirà al front del Sant Nicolau com a director esportiu

Per primer cop en molts i molts anys la Lliga EBA es queda sense un dels seus jugadors referents com és el teu cas. Convençut d’aquest pas que has donat a l’abandonar les pistes? Què creus que trobaràs més a faltar d’aquesta faceta esportiva?

El dia a dia amb els companys i la satisfacció d’assolir objectius com a grup… De fet, segur que trobaré a faltar moltes coses que prefereixo no pensar-hi massa.

Seguint amb la nissaga que va iniciar el teu pare et vas iniciar com a jugador a l’escola Sant Nicolau per després passar a l’Escola Pia i d’allà al Barça on vas completar la teva formació. Quins records tens d’aquells dies?

Dels tres clubs on m’he format en guardo immillorables record. Del Sant Nicolau, no cal dir massa coses. És la samarreta que he vestit més vegades a la meva vida. On vaig començar i on acabo la meva carrera com a jugador. És el club que porto al cor. L’any que vaig passar a Escola Pia també en tinc bons records. Em va servir com a transició abans d’anar al Barça en el sentit de conèixer companys nous, alguns d’ells grans amics, i per veure el funcionament d’ un altre club. Va ser una temporada que recordo amb molt carinyo. Finalment, el Barça crec que ha estat com la meva universitat basquetbolística. Hi ha moltíssima exigència, competència, talent i grans persones amb les que encara avui mantinc contacte. Campionats d’Espanya, convocatòries amb seleccions, amics… Tret d’alguna temporada dolenta i de la qual també se’n pot treure aprenentatge, el record que en conservo és boníssim.

Quina va ser la teva sensació, anys més tard, al saber que el projecte del CE Sant Nicolau a Lliga EBA es podia materialitzar i que tu podies formar-ne part com a jugador i no només com a tècnic?

La primera vegada que m’ho van dir vaig reaccionar amb molta sorpresa, però en veure la coherència i les ganes amb les que s’encarava el projecte, em va engrescar moltissim. Després de la desaparició de la UB Sabadell, el bàsquet sabadellenc necessitava il•lusió, aire fresc, paciència i coherència. A Sant Nicolau es reunien totes aquestes idees i, a més, era el club on jo havia començat a jugar i amb el qual mai vaig deixar de col•laborar. No podia demanar més!

Et dono dos noms, tornant a agafar la màquina del temps, i tu m’expliques què et suggereixen: Lisboa i Bilbao.

Lisboa: campions del món. L’èxit esportiu més gran de la meva carrera esportiva i la possibilitat de compartir vestidor amb autèntics supertalents d’aquest esport. Molts i molts records. Bilbao: el meu debut a l’ACB. Un somni, somni dels de veritat, que tenia des de petit i que no vaig poder complir al Barça. Em queda l’espina de no haver-hi pogut treure més el cap.

Canvia la manera d’entendre i portar el Sant Nicolau ara que deixes de ser jugador i passes a ser exclusivament Director Esportiu?

Encara no puc contestar-te a aquesta pregunta, però desconeixo quines coses canviaran i de quina manera ho faran. Només se que ara només puc contribuir al creixement des de fora de la pista.

Com creus, agafant el temps amb certa perspectiva, que està el bàsquet de la ciutat de Sabadell en l’actualitat?

És una pregunta difícil i que mereixeria un capítol gairebé apart. Crec que el bàsquet sabadellenc està molt viu, i això a dia d’avui ja és molt. A vegades ens queixem massa del que no tenim i perdem de vista que a Sabadell hi ha bàsquet, tant en categories inferiors com en seniors. Tenim un nombre de llicències federatives i escolars molt elevat, equips sèniors i fins i tot un equip de bàsquet en cadira de rodes! Aquí el bàsquet està viu, però vivim un moment de confusió que dificulta que els nens i nenes tinguin un equip/jugador referent clar on mirar-se, com em va passar a mi amb el Caixa Sabadell o com els hi haurà passat a generacions posteriors amb la UB Sabadell. No obstant, és millor no saber a quin equip mirar, que no pas no tenir cap equip on mirar i això ho hem de saber valorar.

Moltes gràcies Cesc, i que tinguis tanta sort fora de les pistes com n’has tingut a dins d’elles!

Q. Gómez

Inscripcions obertes!

Basketvalles presenta

SEGUEIX-NOS A FACEBOOK

SEGUEIX-NOS A TWITTER

Anuncia’t a BasketValles

  • Anuncia't a BasketValles

BASKETVALLES a YouTube

  • Accedeix al nostre canal de vídeos

Seccions destacades

  • Vols recordar el millor 3x3 d'aquest Nadal?
  • Cine baloncestístico de primera
  • Basketball & Rock and Roll!

El millor bàsquet de formació de l’estat

Archivos