Tag Archive | "arnau brunet"

Summer Interviews 2. Arnau Brunet: “Tinc sentiments contradictoris però li desitjo sort al Q Basket Sant Cugat en aquesta nova etapa”


Arnau Brunet va començar com a jugador a la pedrera del CB Castellar per després passar a altres equips vallesans com el CE Escola Pia de la seva ciutat, Sabadell, UE Barberà, Sant Quirze BC fins a la present temporada al CEB Sant Jordi. No obstant, el seu camí a les banquetes com a tècnic ha estat força destacat assolint en dos ascensos en dues temporades al capdavant del CB Mirasol femení (ara Q Basket Sant Cugat). Aprofitem per parlar amb ell sobre la seva trajectòria al club santcugatenc i les seves perspectives de futur.

Dos anys dos ascensos, ens podríem explicar els detalls de l’èxit de l’equip? Pots explicar una mica com treballa el club la branca femenina.

Bé, la branca femenina del club és totalment nova, així que realment parlem de la creació d’un equip, a partir d’un grup de noies de Sant Cugat que havien deixat el bàsquet, i d’un ascens en l’any següent.

Fa dos anys, amb l’ajut del president del Mira-sol, es van començar a organitzar els grups de noies que volien tornar a jugar després de deixar de formar part de l’altre equip de Sant Cugat. Finalment, de totes les jugadores que van venir es va acabar formant un equip de 13. A principis d’aquesta temporada, vam seguir el projecte d’expansió, de nou, amb l’ajuda de la junta directiva, en el que volíem fer dos equips nous, però finalment només es va poder reforçar l’equip de la temporada anterior i crear un sènior B, quedant-nos a les portes d’un tercer equip de categoria inferior. De cara la temporada vinent el club, en principi, mantindrà aquests dos equips i en crearà dos més, per a seguir ampliant l’àrea.

L’èxit s’explica ràpidament amb tot això que he comentat. Un treball de construcció constant. Eren les noies les que volien un equip, jo simplement vaig ser el punt de connexió entre elles. Possiblement la passió pel bàsquet que he tingut tota la vida, em va portar a poder tenir les ganes i inspiració suficients, per buscar MOLTA gent: gent amb ganes, amb qualitat i amb valors (tot i que no sempre tots acabem remant cap al mateix port). Això i els contactes que s’adquireixen amb el temps, és el que ens ha acabat, bé, les ha acabat duent a segona catalana.

Algú em va dir que amb l’equip que s’havia format era fàcil l’objectiu, però aquest equip s’ha construït en dos anys i no és tant fàcil acoblar jugadores que no es coneixen a pista, i que tenen en definitiva en aquesta categoria buscar el mateix compromís per part de totes les jugadores.

Què et va dur a agafar l’equip fa dos anys quan en principi l’objectiu era l’entreteniment de les jugadores?

La veritat és que sempre en el món del bàsquet he estat una persona amb molta ambició sempre dins les meves possibilitats. Divertir-se és la base del bàsquet, però sense oblidar l’objectiu de competir, perquè penso que sinó és perd l’essència de l’esport.

Aquest havia de ser un projecte a llarg termini amb el Mira-sol: crear un equip, reiniciar l’estructura femenina, ascendir l’equip i ajudar en la coordinació de l’àrea femenina. Una cosa va anar darrere l’altre i els tres primers objectius es van acomplir amb èxit durant aquests dos anys. En resum, la diversió està dins la competició i així és com s’ha enfocat, en aquests dos grups que hauran de ser el reflex dels futurs equips que tingui el club.

Aquest any, ademes de bones incorporacions, havien vingut a l’equip dos jugadores importants com la Laura Benedicto i l’Anna Renalies (ex-UESC amb experiència a 1a Cat) que us han donat un plus respecte l, any anterior. Amb aquesta tesitura quin era l’objectiu real per aquest any?

Realment no van ser l’únic reforç de qualitat per aquest any, però s’ha de reconèixer que al venir en “pack” també era un plus per la seva experiència juntes i la seva progressió i adaptació ha estat molt bona.

L’Objectiu real? La veritat, quedar primeres. Però vam tenir una sèrie de circumstàncies que van fer que al principi de temporada l’equip no estigués tant fort com al final; i els números així ho demostren. Vam perdre contra primeres i terceres a la primera volta i per contra, fem una segona volta invictes (cosa que no aconsegueix cap altre equip) i amb diferències en el marcador cada cop més grans a favor nostre.

Com a mínim l’objectiu principal, que era pujar de categoria, el vam aconseguir, estic orgullós i m’alegro per la majoria d’elles.

Arnau Brunet esta temporada dirgiendo al CB Mirasol

 

A nivell personal i com a nota curiosa, com es porta tenir la novia dins l’equip ( no direm qui és jejeje )? És difícil separar el treball i l’oci?

Difícil no, però fàcil tampoc; hi ha hagut moltes situacions que es comprometen per aquest vincle emocional. Per contra del que pensaria la gent, en comptes de mimar-la, li posava el llistó més alt que la resta, ja que la seva experiència podia donar més a l’equip,  ja que no volia que ningú pensés que era més que les altres.

També hi ha moments en que ni ella ni jo ens hem pogut posicionar en certs temes de l’equip. Amb el que em vull referir és que si en algun moment durant la temporada hi ha hagut algun problema de vestuari entre les jugadores (en el seu cas, referent a l’entrenador), s’havia de vigilar molt el que es deia pel simple fet de no donar una opinió que semblés condicionada.

Fora del bàsquet, les coses es normalitzaven, encara que era inevitable parlar sobre temes de l’equip o de com feia les coses l’entrenador i això era bo, ja que em podia donar una visió més àmplia dels ànims del vestuari i ajudar-me a corregir errors propis.

La única cosa que realment em sap greu d’haver estat en el mateix equip, és veure com no ha pogut tenir un reconeixement per la feina que ha fet ella per l’equip, ni tant sols quan va tornar per ajudar en les fases després de 3 mesos de baixa per lesió.

Quina sensació et queda quan, després de fer bé la teva feina, el club decideix no comptar amb tu per la propera temporada? Decisió presa amb l’entente del club? pots explicar com van anar els esdeveniments?

La veritat tinc sentiments contradictoris. Ha estat un any amb moltes complicacions: hi ha hagut una baixa a mitja temporada per diferències amb altres jugadores, algunes poques han mostrat molta immaduresa i falta de consciència d’equip, i en general hi ha hagut èpoques on l’equip ha estat poc treballador (encara que quan es treballava era espectacular). A més, de gestionar forces lesions, fer la coordinació entre els dos sèniors (sense ajuda externa), a part de no tenir noticies de la junta durant mesos, saber tot allò relacionat amb el club a través d’una jugadora, entre d’altres coses. Tot això m’ha fet passar un any molt difícil, sumat a una sèrie de qüestions personals.

D’altra banda, vaig començar un projecte, es van crear 3 equips en dos anys, vaig rebre unes expectatives, confiança i motivació… Ara estic decebut, perquè crec que no s’ha valorat tota la feina que he fet, idees que he donat, i la forma en que se m’han tret de sobre. Les paraules del nou director tècnic van ser: “et felicito per les fases i sense donar gaires voltes et faig fora“. A més a més, ni tan sols se m’ofereix cap altre equip del club (és a dir que ja no comptes per res després de dos anys de dedicació i dura feina) i que me n’assabento dies després (per fons externes) que m’han volgut fer fora des del gener perquè alguna jugadora no em volia com entrenador (d’aquí la immaduresa de la que parlava abans ja un ha de ser conscient de la seva situació i resultats que aporta dins l’equip ). Tot això ho explico perquè és trist per mi que de tot això la junta no me’n digués res, ni tant sols per a mirar de corregir-me o ajudar-me en millorar aquestes dinàmiques, que a l’única cosa que ens va dur és a més problemes a finals de temporada i haver d’explotar la qualitat d’algunes jugadores en la recta final per fer assolir l’objectiu final.

Evidentment, també faig autocrítica, sé que tingut errors en la gestió, en la comunicació però considero que moltes de les situacions que s’han creat, ens les haguéssim pogut estalviar si la comunicació hagués funcionat. Les intencions segurament són bones per part del club, però les formes no són les més adequades. És un club semi-nou i li desitjo el millor en aquesta nova etapa com a Q Bàsket, però si realment volen ser un bon club de referència al Vallès, haurien de fugir d’aquests estereotips santcugatencs que han provocat aquesta desconfiança en mi.

Aquest any quins plans tens a nivell d’entrenador, any sabàtic?  Perquè ja sabem que jugues al Sènior B del CEB Sant Jordi, més temps per tu i per descansar?

Aquest any descansaré com a entrenador. Són molts anys, molt bones experiències, amistats, però també és temps que has de dedicar-hi, més el desgast psicològic que suposa. Tot i així, no em desvincularé del tot, ja que intentaré aportar el meu punt de vista i una mica d’ajuda, amb els coneixements que tinc, al meu entrenador, ja que els dos som entrenadors de sènior joves. El que és evident per això, és que gaudiré del bàsquet com a jugador i jugaré tant bé com pugui per posar al segon equip masculí del Sant Jordi en el lloc que es mereix.

Moltes gràcies pel teu temps i des de la web et desitjem molta sort en els teus nous projectes i sort per la propera temporada amb el CEB Sant Jordi.

Gràcies a vosaltres per donar-me la oportunitat d’explicar-me, ja que sinó no se sabria la meva visió en el que ha passat i sobretot, destacar que simplement he volgut exposar tal i com em sentia. Realment estic dolgut, però remarco, sense fer mala sang de res ni de ningú. He conegut gent maca durant aquests dos anys, hem compartit molts bons moments que sempre recordaré, però tal i com ha acabat tot ha acabat esquitxant aquesta experiència, i m’ha acabat quedant un mal sabor de boca.

 

D. Brown

Posted in 2A Catalana F, Competiciones femeninas, Personajes, Summer InterviewsComentarios desactivados


Inscripcions obertes!

Basketvalles presenta

SEGUEIX-NOS A FACEBOOK

SEGUEIX-NOS A TWITTER

Anuncia’t a BasketValles

  • Anuncia't a BasketValles

BASKETVALLES a YouTube

  • Accedeix al nostre canal de vídeos

Seccions destacades

  • Vols recordar el millor 3x3 d'aquest Nadal?
  • Cine baloncestístico de primera
  • Basketball & Rock and Roll!

El millor bàsquet de formació de l’estat

Archivos