Tercera edició del TOP Bàsquet organitzat pel CE Escola Pia Sabadell i, novament, els adjectius, comencen a quedar-se curts per definir un súper torneig que, en aquesta ocasió, ha aplegat a 59 equips de tota la geografia espanyola i a alguna de les pedreres més importants de tot l’estat com són el Barça, Real Madrid, Joventut, Estudiantes o Ros Casares. Aquest gran esdeveniment es va distribuir a cinc seus diferenciades (Pavelló Nord, Pavelló Sud, Escola Pia, Ca’n Balsach i CN Sabadell) que van aconseguir donar-li un ambient de bàsquet a Sabadell difícilment igualable en altres moments de l’any, i que es va concloure a un Pavelló Nord en un ambient festiu espectacular. Cal destacar, per damunt de tot, una organització, la del club escolapi, que va respondre a les altes exigències amb una elevada nota, tant pel que fa als caps de pista, taules, cronometradors, pares i mares, i al director tècnic, Joan Enric Garcia, que un any més va dissenyar una competició atractiva com poques altres.
Resumirem en unes breus línies l’evolució de cadascuna de les competicions ja que, al final d’aquest article podreu trobar un vídeo reportatge i una galeria fotogràfica a la pàgina a Facebook de Basketvalles (Facebook de Basketvalles) sobre el torneig que servirà per aproximar-se a un torneig que s’ha de viure de ben a prop per entendre’l.
MINI FEMENÍ
El Femení Sant Adrià es va proclamar campió jugant un gran torneig
La competició mini femenina va tenir un dominador que va fer valer els pronòstics: el Femení Sant Adrià. Les adrianenques van imposar el seu intens estil de joc a la seu d’Escola Pia i van conseguir superar a un rival rere un altre fins a proclamar-se campiones de la categoria demostrant un excel·lent nivell de joc amb abundància de contraatacs i forta defensa. Va ser a semifinals on les campiones van haver de treballar al màxim per medir-se a les manresanes La Salle Bages, un equip de petita estatura però amb molta voluntat i bona tècnica que van obligar al Sant Adrià a treballar al màxim per guanyar-se un lloc a la final. L’equip sots-campió va ser el CD Romareda, de Saragossa, que va presentar un equip amb molts centímetres i ben compensat que va desplegar un bon joc a la fase prèvia i a semifinals, on es va desfer del Sant Medir, un equip que finalment va obtenir la quarta plaça efectuant un joc molt complet. Les campiones de l’edició anterior, el GEiEG, no van poder accedir als llocs de privilegi de la categoria i és que, aquest any, la competició mini femenina no només va tenir més equips si no que també més nivell, com ho demostra que equips del potencial de les gironines o el Ros Casares València es quedessin fora de la lluita pel títol.
MINI MASCULÍ
El JAC Sants es va endur una emocionant final contra el Sant Gervasi
La competició mini masculina va estar plena d’emoció i sorpreses fins al darrer instant i es va mostrar com la categoria més igualada de les que es van exhibir al llarg de tot el torneig. El JAC Sants va obtenir el títol de campió i, amb aquest triomf, l’entitat barcelonina reuneix dos dels tres títols minis masculins de les tres edicions del Top Bàsquet disputades fins ara. Tot i que aquesta generació del 2.000 no va mostrar-se con una generació físicament espectacular en comparació a altres anys, a nivell tècnic sí que es pot dir que tots els equips van demostrar un excel·lent nivell, començant pels campions que van demostrar molts recursos tècnics tant per jugar a camp obert i en transició com per jugar en estàtic, amb molta circulació de pilota i un bon posicionament al camp. Va ser aquest ordre, i la superioritat prop de l’anella, els factors que van decantar la final en favor dels barcelonins que van poder vèncer a la gran revelació del torneig, un espectacular Sant Gervasi de Mollet que va efectuar un gran joc col·lectiu farcit d’agressivitat i bona lectura que els va permetre jugar de tu a tu al JAC i, a la ronda de semifinals, derrotar a dos dels favorits com eren SESE i Joventut de Badalona. En tercera posició el SESE va demostrar ser un bon conjunt, a més de tenir dos individualitats excel·lents que van saber jugar per l’equip, el Manresa va exhibir un gran joc d’atac tot i no ser especialment grans a prop de l’aro i Cornellà, Granollers o Sant Josep de Badalona van ser alguns dels equips que van contribuir a que la competició mini tingués molt nivell lluny de les primeres places reservades tan sols als més privilegiats. El Joventut de Badalona, cinquè en la classificació final, va presentar un equip amb molts centímetres i la presència de dos jugadors de la comarca, David Núñez (Barberà) i Jon Coello (Terrassa).
INFANTIL FEMENÍ
Femení Sant Adrià i GEiEG van ser els finalistes d'infantil femení
Si a mini el Femení Sant Adrià es va proclamar campió per damunt de tots els seus adversaris, jugant un gran bàsquet i imposant-se sense masses problemes al seu rival de la final, a infantil femení el guió va ser molt similar i les adrianenques van mostrar els mateixos arguments que les seves companyes minis amb un gran encert: defensa agressiva, joc de transició, intensitat molt elevada i un ben dfeinit joc d’equip que van ser massa per les seves rivals tot i el nivell de la competició. A la gran final, l’equip dirigit per Oriol Gómez no va tenir pietat del GEiEG i, amb una intensa defensa de les línies de passe va aconseguir que l’equip gironí, tot i els seus centímetres, trigués molt a entrar al partit. De fet quan ho van fer, el matx ja estava decidit com ho mostra el aclaparador 68-29 final. El GEiEG, per la seva banda, va mostrar una generació de jugadores amb una gran planta física, molts centímetres i amb una projecció destacada. Tot i el gran paper al llarg del torneig, la final va ser un pal massa gran per l’equip vermell, que només va poder efectuar el seu bon joc amb comptagotes. En tercera posició el Granollers va tornar a demostrar el bon estat de salut del bàsquet femení dins aquest club i, tot i no poder revalidar els dos anteriors títols, va mostrar ser un conjunt sòlid i ben treballat classificant-se per davant pel Ros Casares València que, possiblement, va trobar-se a Sabadell amb un ritme de competició que no existeix a la Comunitat Valenciana tot i el perfil de jugadores amb futur que van presentar a l’esdeveniment les llevantines. Pel que fa als equips vallesans el més destacat va ser el CBF Cerdanyola dirigit per Julian Pradas, que va competir amb tots els seus rivals però no va poder accedir als creuaments que van decidir el títol. Les amfitriones del CE Escola Pia, tot i presentar un conjunt mixte de jugadores infantils i preinfantils, van començar amb molt bon peu però la irregularitat que dóna el fet de tenir un bon grapat de jugadores d’un any menys va acabar pesant, sobretot en l’aspecte físic, i la setena plaça va acabar sent la posició de les sabadellenques. Uns esglaons per sota, en la desena plaça, va acabar el Sant Nicolau, al que la irregularitat va acompanyar al llarg del torneig amb moments de molt bon bàsquet i altres més grisos, fet que donat el nivell de la competició es va pagar molt car.
INFANTIL MASCULÍ
El nivell de joc a infantils va ser molt elevat
La primera edició del Top Bàsquet l’any 2.009 va deparar una final trepidant entre el CB Cornellà i el JAC Sants que van acabar enduent-se els segons al imposar-se en un partir molt igualat. En aquesta tercera edició molts dels jugadors d’ambdos equips es van retrobar en idèntiques condicions però, aquesta vegada, la sort va somriure al Cornellà que va demostrar un major nivell físic que l’equip entrenat per Víctor García. El Cornellà va tenir llibre d’estil al llarg del torneig i el va seguir fidelment, amb forta pressió defensiva amb les mans, joc sense pilota en atac, bona circulació de pilota, i unes ràpides transicions que van ser molt difícils de mantenir per qualsevol altre equip rival. Tan sols el Barça, a la ronda de semifinals, va aconseguir treure del partit durant certs moments als d’Oriol Comas que, no obstant, van mostrar-se, a partir d’aquest partit molt sòlids, amb les idees clares i, tot i la forta resistència que va mostrar el JAC durant més de 30 minuts, van anar llençats per aconseguir un títol que van buscar des del primer instant. El JAC Sants, per la seva banda, no va desplegar un joc tan intens però si que va mostrar molta riquesa tècnica i tàctica que els va permetre arribar a la final tot i no ser millors que molts altres equips de la competició, jugant les seves cartes de manera intel·ligent i amb bon criteri. Tan sols una recta final plena de desencerts els va privar, possiblement, de poder endur-se el títol de guanyadors. En tercera posició els locals d’Escola Pia es van exhibir davant la seva afició amb un gran torneig en línies generals amb una única derrota (la que els va deixar fora de la final a mans del JAC) però van poder enorgullir-se de batre en un mateix cap de setmana a Barça i Real Madrid amb un estil de joc col·lectiu ben trenat i amb individualitats que van aparèixer en moments determinats per marcar les diferències, en una generació, dirigida per Jaume Milà, que pot donar moltes alegries al bàsquet sabadellenc. En quarta posició el Barça no va poder accedir al pòdium però va demostrar ser el millor equip preinfantil, amb la presència d’un bon grapat de jugadors que, si ve no tenen la planta física d’altres generacions blaugranes, sí que van demostrar un bon nivell tècnic, destacant el tàndem de vallesans format per Dídac Aguilera, de Terrassa, i Sergi Martínez, de Rubí. En cinquena posició va col·locar-se el Sant Nicolau, que va realitzar un gran torneig posant en problemes a tots els equips que els van precedir en la classificació, amb un joc d’equip destacat i molt treballat sota la direcció de Marc Torres. A destacar també el potencial físic dels jugadors que van presentar Joventut i Estudiantes, tots preinfantils, però sobretot el Real Madrid, amb diversos jugadors per sobre del 1.85 i amb gran capacitat per créixer en un futur pròxim.
Ja podeu consultar una galeria de fotos a la pàgina de Basketvalles.com a Facebook amb totes les fotografies realitzades conjuntament amb els companys de Baloncesto Base
I si no en teniu prou aquí teniu un videoreportatge del torneig!
Aprofitem aquestes línies per felicitar i agrair al CE Escola Pia i als seus col·laboradors la gran feina que han tornat a fer i el fàcil que ens ho han posat per treballar. L’any vinent més i millor!
Q. Gómez
