Tag Archive | "francesc cabeza"

Summer Interviews 11. Cesc Cabeza “Trobaré a faltar moltes coses dins la pista de bàsquet”


 

Campió del món júnior amb la millor generació de jugadors de la història del bàsquet espanyol (Gasol, Navarro, López, Reyes…), experiència a l’ACB de la mà del Bilbao Basket, líder d’un C.E. Sant Nicolau dins i fora de la pista a Lliga EBA d’ençà que l’entitat grana va decidir donar el salt a aquesta categoria… Un llarg llistat d’experiències salten a la llum quan parlem de Cesc Cabeza, un dels jugadors sabadellencs més importants de la història del bàsquet de la ciutat que ha decidit amb 32 anys penjar les botes  i encarregar-se exclusivament de dirigir esportivament les regnes del seu club de tota la vida…


Cesc Cabeza deixarà de jugar però seguirà al front del Sant Nicolau com a director esportiu

Per primer cop en molts i molts anys la Lliga EBA es queda sense un dels seus jugadors referents com és el teu cas. Convençut d’aquest pas que has donat a l’abandonar les pistes? Què creus que trobaràs més a faltar d’aquesta faceta esportiva?

El dia a dia amb els companys i la satisfacció d’assolir objectius com a grup… De fet, segur que trobaré a faltar moltes coses que prefereixo no pensar-hi massa.

Seguint amb la nissaga que va iniciar el teu pare et vas iniciar com a jugador a l’escola Sant Nicolau per després passar a l’Escola Pia i d’allà al Barça on vas completar la teva formació. Quins records tens d’aquells dies?

Dels tres clubs on m’he format en guardo immillorables record. Del Sant Nicolau, no cal dir massa coses. És la samarreta que he vestit més vegades a la meva vida. On vaig començar i on acabo la meva carrera com a jugador. És el club que porto al cor. L’any que vaig passar a Escola Pia també en tinc bons records. Em va servir com a transició abans d’anar al Barça en el sentit de conèixer companys nous, alguns d’ells grans amics, i per veure el funcionament d’ un altre club. Va ser una temporada que recordo amb molt carinyo. Finalment, el Barça crec que ha estat com la meva universitat basquetbolística. Hi ha moltíssima exigència, competència, talent i grans persones amb les que encara avui mantinc contacte. Campionats d’Espanya, convocatòries amb seleccions, amics… Tret d’alguna temporada dolenta i de la qual també se’n pot treure aprenentatge, el record que en conservo és boníssim.

Quina va ser la teva sensació, anys més tard, al saber que el projecte del CE Sant Nicolau a Lliga EBA es podia materialitzar i que tu podies formar-ne part com a jugador i no només com a tècnic?

La primera vegada que m’ho van dir vaig reaccionar amb molta sorpresa, però en veure la coherència i les ganes amb les que s’encarava el projecte, em va engrescar moltissim. Després de la desaparició de la UB Sabadell, el bàsquet sabadellenc necessitava il•lusió, aire fresc, paciència i coherència. A Sant Nicolau es reunien totes aquestes idees i, a més, era el club on jo havia començat a jugar i amb el qual mai vaig deixar de col•laborar. No podia demanar més!

Et dono dos noms, tornant a agafar la màquina del temps, i tu m’expliques què et suggereixen: Lisboa i Bilbao.

Lisboa: campions del món. L’èxit esportiu més gran de la meva carrera esportiva i la possibilitat de compartir vestidor amb autèntics supertalents d’aquest esport. Molts i molts records. Bilbao: el meu debut a l’ACB. Un somni, somni dels de veritat, que tenia des de petit i que no vaig poder complir al Barça. Em queda l’espina de no haver-hi pogut treure més el cap.

Canvia la manera d’entendre i portar el Sant Nicolau ara que deixes de ser jugador i passes a ser exclusivament Director Esportiu?

Encara no puc contestar-te a aquesta pregunta, però desconeixo quines coses canviaran i de quina manera ho faran. Només se que ara només puc contribuir al creixement des de fora de la pista.

Com creus, agafant el temps amb certa perspectiva, que està el bàsquet de la ciutat de Sabadell en l’actualitat?

És una pregunta difícil i que mereixeria un capítol gairebé apart. Crec que el bàsquet sabadellenc està molt viu, i això a dia d’avui ja és molt. A vegades ens queixem massa del que no tenim i perdem de vista que a Sabadell hi ha bàsquet, tant en categories inferiors com en seniors. Tenim un nombre de llicències federatives i escolars molt elevat, equips sèniors i fins i tot un equip de bàsquet en cadira de rodes! Aquí el bàsquet està viu, però vivim un moment de confusió que dificulta que els nens i nenes tinguin un equip/jugador referent clar on mirar-se, com em va passar a mi amb el Caixa Sabadell o com els hi haurà passat a generacions posteriors amb la UB Sabadell. No obstant, és millor no saber a quin equip mirar, que no pas no tenir cap equip on mirar i això ho hem de saber valorar.

Moltes gràcies Cesc, i que tinguis tanta sort fora de les pistes com n’has tingut a dins d’elles!

Q. Gómez

Posted in Jugadores/as, Personajes, Summer InterviewsComentarios desactivados

Lliga EBA: Testimonis d’una temporada pel record, la del Sabadell Sant Nicolau. Amb Cesc Cabeza i Aleix Duran


 

Cambados es una petita localitat gallega, ubicada a la província de Pontevedra, amb gairebé 14.000 habitants que destaca principalment per la producció del vi blanc Albariño. Aquestes dades poc o res tenen a veure amb el bàsquet de manera directa, però sí que ens ajuden a situar-nos ja que aquest va ser l’escenari de la gesta esportiva del bàsquet vallesà aquest any. A un espectacular pavelló anomenat O Pombal, ple a vessar per l’afició local, el Sabadell Sant Nicolau va aconseguir el que semblava impensable, l’ascens a LEB Plata, després de superar a dos dels equips més potents de la competició com eren l’Alcobendas i l’Establecimientos Otero a les fases d’ascens.

Aleix Duran alliçonant els seus homes durant un temps mort

Ara ja fa més de tres setmanes que la fita dels granes va ser assolida. Ara és temps dels directius, de cercar recursos, de planificar la temporada vinent i de veure si, realment i tal i com es troba la delicada tessitura econòmica, l’ascens a una categoria professional com la LEB Plata és viable. Però no parlarem sobre recursos o economia aplicada en aquestes línies. Aprofitarem, ara que els ànims més viscerals es troben calmats, per retrocedir en el temps i veure amb el cap fred, la magnitud i característiques del triomf del Sabadell Sant Nicolau de la mà de dos dels seus principals protagonistes, l’Aleix Duran -entrenador- i el Cesc Cabeza -jugador i director tècnic del club- que amb els seus testimonis podran fer partíceps als lectors del seus sentiments, il·lusions i temors en torn a un ascens a LEB Plata que podríem qualificar d’inesperat. “En cap moment teníem el play-off com a objectiu. La nostra mentalitat durant tot l’any ha estat intentar millorar el nostre nivell cada dia i que aquest nivell ens portés el més lluny posible des del punt vista competitiu. La lliga EBA ha sigut molt dura i quasi tots els equips han encadenat 3,4 o més derrotes. Nosaltres no teníem perquè ser menys i per això vam portar-ho amb tranquilitat” diu l’entrenador de l’equip  quan se’l pregunta sobre una sèrie de derrotes que van acumular els seus però que no van destorbar l’objectiu principal de l’equip, treballar i créixer. “Cap de nosaltres ha nombrat mai la paraula ascens. La nostra il·lusió era jugar les fases, ens feia il·lusió i ho vam afrontar com un premi. No obstant, tot i que mai n’hem parlat, jo crec que tots teníem al cap que ho podíem aconseguir” clarifica Cesc Cabeza sobre aquesta qüestió. Però retrocedim encara més en el temps. Ens desplacem al pavelló del Sant Nicolau, al carrer Jardí, un escenari poc habitual pel primer equip grana però que va servir per afrontar el primer partit de les fases d’ascens davant el potent Euroconsult Alcobendas amb la baixa per lesió de l’aler Marc Torres i l’alta de l’islandès Haukur Palsson. “Nosaltres vam afrontar el partit amb molta il·lusió, amb nervis i amb ganes de dedicar-li el triomf al Marc , un jugador molt important per nosaltres i pel club. Ens vam trobar amb un Pavelló ple a rebentar, amb cares que no havíem vist mai durant la temporada i amb un rival molt potent. Vam sortir a disfrutar de tot plegat i la veritat és que vam fer un partit molt bo. Evidentment, veient el que va passar al partit de tornada, podem dir que aquest primer partit va ser clau per tot el que ha vingut després” i és que els sabadellencs van guanyar per un espectacular 76-55 que semblava deixar el camí molt còmode de cara al partit de tornada, res més lluny de la veritat.

Cabeza, Torres, Costa i Llull celebrant l'èxit aconseguit a Cambados (foto: cesantnicolau.com)

A Alcobendas, Madrid, una semana més tard, la renda obtinguda al partit d’anada disputat a Sabadell sembla estar a punt de desaparèixer. Els jugadors locals no han perdut ni un sol partit a la seva pista i les lesions i faltes personals semblen haver destrossat les opcions del Sabadell Sant Nicolau per seguir endavant. Aleix Duran ho recorda. “Estic dacord que aquell últim quart a Alcobendas va ser el moment més crític dels play-off. Cesc lesionat, Xavi i Haukur amb 4 faltes, ells veient-se capaços de remontar i amb l’ajuda del seu públic. Van tenir 2 triples per capgirar l’eliminatòria… per això dic que la sort també juga. El que és important és que, quan et va a favor perquè ells fallen aquests dos triples i tu tens l’última pilota, estiguis preparat per administrar-la” i així ho van fer els granes, que després d’anar tot el partit per darrera van poder mantenir la distància i, tot i caure per 80-63, el bàsquet average els beneficiava i els donava el bitllet per jugar la següent eliminatòria davant l’Establecimientos Otero de Cambados.

A Sabadell novament el factor pista i la extramotivació dels jugadors vallesans van ser decisius per aconseguir una nova victòria rematada amb un bàsquet sobre la botzina que deixava el marcador final en 71-66. Una renda curta però favorable per anar a jugar a Galícia, a un dels escenaris més complicats de tot el panorama EBA, el pavelló O Pombal. Cabeza resumeix l’essència del partit de tornada d’una manera molt gràfica “El resultat del partit d’anada, amb una diferència de només cinc punts favorables, feia que el partit de Cambados fos una final pura a camp contrari. Ells ho van entendre així i van presentar un pavelló a rebentar. Guanyar era la il·lusió del poble i així ho va demostrar la gent d’allà. Sabiem que era dificil guanyar allà, però l’equip va afrontar el partit amb una maduresa molt gran. Al descans perdiem de nou, però erem conscients que estavem ficats al partit. Estàvem jugant bé, jugant molt col·lectiu però ens faltava una mica d’encert en el tir. La bona sortida del tercer quart va ser clau per esvair dubtes i creure encara més que ho podiem aconseguir. El públic va apretar durant tot el partit però al final del partit, enmig de la nostra euforia, es van posar drets per aplaudir-nos. És una imatge que em va impressionar molt i que em quedarà gravada“. I és que a manca de 2.46 per acabar el partit l’equip gallec guanyava per 62-55 (-2 en l’average general) i semblava que tenia l’eliminatòria a la seva mà però els d’Aleix Duran no van defallir en aquest moment crític igual que tampoc ho van fer a Alcobendas “Pensàvem que si arribàvem a un final ajustat ells podrien patir la pressió d’haver de guanyar a casa i nosaltres aprofitar-nos de la confiança d’estar fent una cosa que ningú havia fet abans, ja que a Cambados els locals van guanyar tots els seus partits per un promig de 20 punts de diferència. I així va ser. Perdre de 7 en aquells moments, per nosaltres era estar més aprop d’una cosa que semblava impossible. Durant l’any hem guanyat molts dels partits que hem tingut ajustats. Evidentment en aquests finals hi ha hagut un factor de sort però també ha sigut perquè sempre hem tingut clar a què agafar-nos en moments calents. Per això, aquella situació de partit ajustat no era nova i teníem clar com fer-ho i la confiança d’haver tingut èxit en anteriors vegades” confessa el tècnic egarenc, i és que en aquests moments decisius, l’equip firma un parcial de 2-9 que converteix al Sabadell Sant Nicolau en equip de LEB Plata superant totes les proves de foc que s’han presentat al llarg de la temporada. Celebració, viatge amb avió i una recepció digna dels gran èxits assolits.

Junta, jugadors i cos tècnic amb l'alcalde de Sabadell Manel Bustos a una recepció a l'Ajuntament (foto: cesantnicolau.com)

On pot arribar aquest grup donada la joventut de tot el col·lectiu? És una pregunta obligada de formular i de respondre. “La temporada 2011-12 s’ha acabat. L’any que ve serem un equip diferent encara que mantinguem el bloc. El més important és que hem crescut cada dia i hem arribat al final de lliga donant el millor d’aquest grup. El que hem aconseguit esportivament no ho valorarem fins que passi bastant temps. Espero que no necessitem que les coses vagin algun dia malament per donar-hi la importancia que té… Té molt mèrit.” afirma rotundament el tècnic grana, mentre que Cesc Cabeza es sincera “No ho sé… La il.lusió i la constancia amb la que treballem tots cada dia (jugadors, cos tècnic, junta directiva) fa que sigui dificil preveure el nostre sostre. A partir d’aquí, és evident que es tracta d’una cosa que no depèn exclusivament dels que estem a dintre el club i que depèn de molts factors“. I és que el creixement del primer equip del Sant Nicolau sembla que va lligat amb el creixement general de tota l’entitat grana que, cada temporada que passa, augmenta el seu volum d’equips i el nivell d’aquests. No obstant, aquesta és la millor temporada de la història del club sabadellenc, i no només pels èxits del primer equip “Possiblement sigui la temporada més brillant des del punt de vista esportiu, amb molts equips de categories inferiors disputant fases finals, amb ascensos de categoria i amb equips  campions de Catalunya de les seves respectives categories. No obstant, crec que seria injust enfocar-ho com un èxit d’aquesta temporada en concret. Penso que es tracta del resultat al treball de molta gent que, des de fa tres o quatre temporades, ha cregut i ha participat activament en el nostre creixement com a club, tant a nivell esportiu com social. Els petits èxits esportius d’aquesta temporada són producte de la bona feina que s’ha fet durant aquests anys” diu Cesc Cabeza que, en la seva figura de director tècnic, ha tingut molt a veure amb l’èxit del primer equip i de les categories inferiors del club col·legial. Aleix Duran, tot i ser el primer any al capdavant de la nau sabadellenca també n’és molt conscient de la importància i possibilitats d’aquest projecte esportiu “El treball que s’ha fet aquests 3 anys des de dins és impressionant. Molta gent implicada donant el millor de sí mateixos perquè el club creixés. Des del primer dia estic impressionat amb la gent que hi ha al darrera. Però el club ha d’intentar seguir creixent amb les coses que depenen d’ell mateix: estructura, massa social, recursos, repercussió a la ciutat… el resultat esportiu evidentment que és, en part, conseqüencia de tot això, però no te perquè anar estrictament lligat. Si esperem que els passos de creixement del club vagin sempre acompanyats de passos esportius, podem caure en la frustració. S’ha de tenir en compte que aquest any hem estat molt aprop del màxim“.

La imatge gràfica del #TotsSomLau, comunió entre la pedrera i el primer equip

Moments per recordar segur que se n’han acumulat molts, tant a dins com a fora de la pista al llarg de la temporada, però imatges d’aquestes que t’acompanyen amb el pas del temps segur que també que se n’han acumulat en les darreres setmanes. “Em quedo amb la cara d’ilusió dels jugadors més joves abans d’afrontar partits d’una trascendència nova per ells. Em quedo amb la cara del Cesc i el Xavi Costa, vivint els play-off com dos nens de 15 anys. Em quedo amb la cara del Marc Torres que, tot i estar lesionat, ha viscut cada partit com si hagués jugat 40’, em quedo amb la cara del Haukur Palsson que, tot i estar només 4 setmanes amb l’equip, s’ha implicat com un més i ho ha disfrutat al màxim, o la dels companys del cos tècnic emocionats i implicats amb el treball diari…” ens relata Aleix Duran que, quan pot, confessa que li agrada mirar les cares dels que l’envolten i imaginar que els passa pel cap. “Fent una valoració del global de la temporada, estic molt satisfet de l’equilibri que hem conseguit entre el creixement individual dels jugadors i la capacitat de ser competitius. No ha sigut fácil, hi han hagut moments que ho podríem haver fet millor, però és del que estic més satisfet com a entrenador d’aquest equip” acaba concloent un jove tècnic en la seva primera experiència a la banqueta  d’un equip sènior després de moltes temporades al costat d’un gran entrenador com Jaume Ponsarnau de l’Assignia Manresa d’ACB.

I després d’un any màgic com aquest què cal esperar? “L’any vinent hem de buscar nous reptes. Si podem estar a LEB Plata evidentment serà més fácil trobar-los. El club està treballant per intentar-ho i segur que no es deixaran cap esforç. Si no podem ser-hi els reptes hauran de ser diferents. La categoria en la que estiguem haurà de ser la nostra NBA personal. Viure-la al màxim i trobar-li tots els al·licients per seguir sent ambiciosos. Al final de la temporada que ve haurem de tornar a valorar el creixement de cada jugador, de l’equip i del club. Si els tres elements han millorat durant l’any haurem tornat a tenir èxit” matitza Aleix Duran, que mai perd de vista que la joventut de l’equip i la seva vinculació amb el Manresa tenen uns objectius inherents molt més enllà dels simples èxits esportius que pugui assolir el primer equip grana. Una claredat d’idees que ha servit per conduir un jove grup a un sostre al que molts no ens imaginàvem que s’hi pogués arribar. Uns testimonis, els del Cesc i de l’Aleix, que ens ajuden a entendre i a formar part d’una temporada pel record com la que ha signat el Sabadell Sant Nicolau en aquest curs 2.011-12.

Q. Gómez

 


 

 

Posted in Competiciones masculinas, Liga EBA MComentarios desactivados

Cesc Cabeza asume la dirección técnica del CE Sant Nicolau


Cesc Cabeza, dirigiendo al equipo infantil, ha pasado a ocupar la dirección técnica del Sant Nicolau

 

La junta directiva del CE Sant Nicolau, en su plan de mejora para convertir la entidad grana en uno de los puntos de referencia del baloncesto de la zona, decidió hace ahora algo más de una semana que el jugador del primer equipo de Liga EBA y entrenador del equipo infantil ‘A’, Cesc Cabeza, pasará a ocupar el cargo de director técnico del club grana para consolidar una estructura interna que haga crecer el baloncesto de base de uno de los clubes que más ha crecido en las últimas temporadas.

La figura de director técnico, de hecho, hasta final del 2010 la ocupó una persona fuertemente ligada al club como Miquel Cabezas, el cual, además, desempeñó diversos cargos organizativos desde hace seis temporadas, aunque su relación con el club sabadellense se vio interrumpida por decisión del propio Miquel, el cual ha decidido iniciar otros proyectos en los que la junta del Sant Nicolau le desea los mejores resultados.

Así pues Cesc Cabeza ha pasado a ocupar la dirección técnica del club que le vio nacer como jugador antes de pasar a Escola Pia y posteriormente al FC Barcelona con el que llegó a jugar en las mejores categorías de formación pudiendo acceder a ese histórico equipo júnior que se proclamó campeón del mundo en 1999 como fue la selección española de Gasol, Navarro, Berni Rodríguez, Raül López, Reyes y Cabezas entre otros ilustres. Tras su paso por diversos equipos profesionales, enre ellos Bilbao (ACB), Cornellà, Cáceres (ambos de LEB), la extinta UB Sabadell (LEB 2) o el Sant Josep de Girona (LEB Bronce), la temporada pasada recaló en el Sant Nicolau con el que ya mantenía una estrecha vinculación como entrenador.

Así pues, el nuevo organigrama técnico del Sant Nicolau pasa a estar estructurado de la siguiente manera: Cesc Cabeza (director técnico y coordinador desde premini a infantil), Joan Antoni Campos, responsable de los equipos desde categoría cadete a sénior y Enric Ribes, responsable de la escuela deportiva del club colegial.

Q. Gómez

 

Posted in Categorías inferioresComentarios desactivados


Inscripcions obertes!

Basketvalles presenta

SEGUEIX-NOS A FACEBOOK

SEGUEIX-NOS A TWITTER

Anuncia’t a BasketValles

  • Anuncia't a BasketValles

BASKETVALLES a YouTube

  • Accedeix al nostre canal de vídeos

Seccions destacades

  • Vols recordar el millor 3x3 d'aquest Nadal?
  • Cine baloncestístico de primera
  • Basketball & Rock and Roll!

El millor bàsquet de formació de l’estat

Archivos