Tag Archive | "selección catalana"

Representació vallesana a la selecció catalana mini femenina


 

Alegret, Hernando i Valsera, seleccionades per Catalunya mini (foto: FCBQ)

Les seleccions minis seran les darreres en competir després dels èxits assolits amb els combinats catalans cadets i infantils on va existir una àmplia representació del Vallès Occidental tant a la pista com a les banquetes. En aquest cas el nombre de jugadors i jugadores vallesans descendeix força ja que, per primer cop en anys, no hi haurà cap jugador de la comarca al combinat masculí que un any més dirigirà Josep Maria Planas ajudat per Xavi Orois i Marc Guillem, aquest darrer sí que té relació amb el ‘bàsquet occidental’  després d’haver dirigit en dues etapes diferents el sènior masculí de la UE Sant Cugat.

Pel que fa al combinat femení, que voldrà assolir el seu sisè or consecutiu a San Fernando (Cadis) novament a les ordres d’Enric Gonzàlez, hi haurà de presència de tres jugadores del CN Sabadell com són Berta Alegret, Marta Hernando i Alejandra Valsera, prenent el relleu de les tres jugadores vallesanes que es van penjar l’or l’any passat com van ser Marina Asensio, Cristina Garcia i Joana Reid.

Ambdós conjunts treballen setmanalment per arribar en el millor moment possibles a la cita andalusa que es disputarà del 8 al 12 d’abril i prèviament es disputaran alguns partits amistosos i torneigs per acabar de calibrar les peces dels conjunts minis.

Podeu consultar les diferents plantilles de les seleccions catalanes al web del Comitè Tècnic de la Federació.

Posted in Categorías inferioresComentarios desactivados

Presència vallesana a l’or i plata dels Campionats d’Espanya Mini


 

Fins a tres jugadores vallesanes es van proclamar el passat 23 de març campiones d’Espanya per autonomies amb la selecció catalana de minibàsquet que es va aconseguir imposar a la final
del torneig a l’amfitriona Andalusia per un ajustat 85-83 a la localitat de San Fernando (Cadis). Es tracta de la santcugatenca Cristina Garcia (CBF Cerdanyola) i les sabadellenques Marina Asensio i Joana Reid (ambdues del CN Sabadell).  Totes tres jugadores van ser peces clau del combinat català aportant punts, defensa i saber estar en una final resolta per petits detalls en un pavelló amb més de 2.000 persones i que no es va decidir fins als darrers instants de la pròrroga. Cal destacar que, en aquest emocionant final, Marina Asensio va ser providencial gràcies al seu encert exterior sent la màxima encistelladora catalana juntament amb Cristina Garcia, l’altre gran referent ofensiu de la selecció en els partits decisius del torneig mentre que Joana Reid va aportar la seva intimidació i control de rebot. Una aportació vallesana bàsica perquè la selecció catalana obtingués el seu cinquè títol estatal consecutiu a la categoria.

Abans d’assolir aquesta fita Catalunya va superar en un altre igualat partit a la Comunitat de Madrid a semifinals (63-57) mentre que a la fase de grups es va superar a Aragó, Illes Balears, Castella i Lleó i Comunitat Valenciana per ser primeres de grup.

D’altra banda, a la selecció catalana mini masculina, la presència vallesana va ser més reduïda però no menys important amb l’aportació del jugador de Sentmenat Eloi Cano (CB Granollers) que va quallar un molt bon torneig amb el conjunt català que, no obstant, va topar amb un formidable combinat de la Comunitat de Madrid a la final que va imposar la seva llei a la 2a part (78-50). La selecció catalana va acabar invicte la fase prèvia superant a Galícia, Andalusia, Balears i Euskadi mentre que a semifinals Canàries no va poder amb el talent de l’equip dirigit per Josep Maria Planas.

Fotografies: FCBQ

 

Posted in Categorías inferiores, Destacado, Jugadores/asComentarios desactivados

Les seleccions catalanes 2.016 comencen a definir-se amb presència vallesana


 

La selecció cadet femenina compta amb 2 vallesanes escollides i 1 reserva (foto: fcbqtecnic.cat)

Les seleccions catalanes comencen a estar definides de cara a un 2.016 que tornarà a estar farcit de Campionats d’Espanya i, de manera global, volem fer un repàs als jugadors i jugadores del Vallès Occidental que tindran presència amb aquests conjunts.

A cadet femení és on trobem major presència de jugadores vallesanes i és que Isaac Pujol comptarà amb la presència de la jugadora de Sant Quirze Carla Flores (Femení Sant Adrià) i la de Cerdanyola Laura Soria (Segle XXI) mentre que en el grup de reserves hi figura l’escorta de Terrassa Elena Fernández (Femení Sant Adrià). Aquest conjunt, juntament amb una selecció masculina sense vallesans, competirà a inicis del 2.016 en una seu per determinar i donant el tret de sortida a la temporada de seleccions autonòmiques tot buscant millorar la 3a posició del curs passat després de 9 anys de sequera sense ser campiones d’Espanya.

A la categoria infantil masculina el sabadellenc Jan Osul (CBiUM) formarà part del grup d’entrenament tot i que inicialment hi constarà com a reserva com ja va succeïr a mini fa dues temporades mentre que en categoria femenina no hi haurà cap representant vallesà a la pista però sí a la banda on Pere Sancerni s’estrenarà com a ajudant de Lluís Biosca amb una selecció que vol tornar a ser campiona d’Espanya.

Finalment a categoria mini tot està molt obert ja que els Campionats d’Espanya no es celebren fins a Setmana Santa i a hora d’ara hi han 16 escollides per formar part d’una preselecció mini on hi ha 4 jugadores vallesanes: Cristina Garcia (CBF Cerdanyola), Marta Guijarro (JE Terrassa), Marina Asensio i Joana Reid (CN Sabadell), contrastant amb la nul·la presència de nois de la comarca en la preselecció mini masculina.

Posted in Categorías inferiores, DestacadoComentarios desactivados

La selecció catalana cadet masculina es corona campiona amb 4 vallesans


 

Or per tancar un cercle irregular

L'egarenc Aguilera va tenir l'honor d'aixecar la copa de campions a Valladolid (foto: FCBQ)

La selecció catalana més vallesana dels darrers anys va conseguir guanyar el Campionat d’Espanya per autonomies disputat a Valladolid amb una ajustada final davant la Comunitat de Madrid (53-50) coronant el gran treball dels integrants d’aquesta generació del 1999. D’entre els jugadors escollits pel seleccionador Ramon Reigada, els vallesans han estat Dídac Aguilera (sorgit de la pedrera del Sant Pere Terrassa, FC Barcelona i actualment al CB Cornellà), els germans Adrià i Brian Amabilino (ambdós en la seva primera experiència al Barça després de formar-se a la UE Sant Cugat), i el pívot rubinenc Sergi Martínez (format al Sant Jordi i des de mini de 2on any al FC Barcelona).

A la primera fase els catalans es van imposar amb autoritat als combinats de Canàries (40-79), Balears (48-77) i Castella Lleó (100-62) i patint una mica més davant Andalusia (64-58). A semifinals, i com a líders del seu grup, els de Reigada van superar a la Comunitat Valenciana per un treballat 65-75, i a la gran final, com ja hem esmentat, victòria davant Madrid amb Martínez com a jugador més destacat. El de Rubí va acabar amb dobles figures (13 punts i 10 rebots) capitals pel triomf del seu equip.

Així doncs, tancament d’un cercle irregular el d’aquesta generació del 99 que va guanyar el bronze l’any ’11 a mini, quarta plaça al ’13 infantil, i or al ’15.

 

La final es torna a resistir a les 99

A la selecció cadet tot i que dues jugadores vallesanes van aspirar a col·lar-se entre la plantilla final (Xènia Artiga de l’Almeda i Laura Sòria del Segle XXI), per primer cop en anys no va haver-hi cap representant de la nostra comarca en la selecció cadet femenina que va estar dirigida per Isaac Pujol.

Als partits de la fase de grups es van alternar les victòries còmodes (davant Andalusia, Euskadi i Navarra), amb un triomf molt sofert davant la Comunitat Valenciana (53-57). Amb la primera plaça de grup a la butxaca va tocar medir-se amb una de les grans favorites com era Canàries que va acabar enduent-se el triomf final (69-59). Amb el desencís que acompanya la derrota les de Pujol van haver de refer-se i superar a Andalusia sense miraments per tal d’endur-se el bronze (67-42), millorant els baixos registres d’aquest equip l’any passat que va acabar sisè.

La generació del ’99 va assolir l’any ’11 la plata, bronze al ’13 i bronze novament al ’15.

Posted in Categorías inferiores, DestacadoComentarios desactivados

Campionats d’Espanya Autonòmics: Tres medalles en els Campionats més vallesans de la història. La mini femenina torna a brillar amb llum pròpia!


 

En els Campionats d’Espanya infantils i minis de seleccions autonòmiques, amb la major presència de la història de basquetbolistes vallesans amb 16 jugadors i jugadores de la comarca, les medalles no es van fer esperar i Catalunya, un any més, va ser una de les Federacions més potents a nivell de joc i resultats. Amb la Bahía de Cadis com a escenari idíl·lic (San Fernando, Chiclana, Puerto Real), us presentem el paper que van jugar els participants del Vallès Occidental.


MINI FEMENÍ: L’or més vallesà

Méndez, Rueda, Fernández i Comas en una acció defensiva amb Catalunya (foto: FCBQ)

Amb 5 de les 12 jugadores que composaven la selecció de procedència vallesana, l’equip d’Enric Gonzalez va reeditar el seu títol de campió imposant-se a la gran final a Andalusia exhibint un nivell de joc molt superior a la resta de rivals. El resultat del partit per l’or davant les amfitriones (resolt amb un clar 103-62) va ser el perfecte exemple d’un torneig en que les catalanes van mostrar un joc elèctric i amb molt encert des de la llarga distància que va deixar sense arguments a la resta de seleccions adversàries. Tan sols en la jornada inaugural, davant la combativa Navarra, les catalanes van tenir certs dubtes, passant a convertir-se en una màquina perfectament conjuntada en les jornades següents.

Les vallesanes que van prendre part en aquest aclaparador èxit van ser Laura Méndez (CBF Cerdanyola), Mireia Comas (JE Terrassa), Laura Rueda (CEB Sant Jordi) i Adriana Canudo i Elena Fernández (ambdues del Femení Sant Adrià), que amb una medalla d’or i sense conèixer la derrota van viure uns dies absolutament màgics en la seva estrena amb la samarreta catalana.

 

MINI MASCULÍ: Caure per tornar-se a aixecar.

Quintana i Valderrama posant amb la medalla de bronze i la bandera del CB Matadepera

La història de la mini masculina ha estat la de caure i tornar a aixecar-se. Els de Josep Maria Planas, amb tres jugadors vallesans en les seves files, van debutar al torneig caient de manera inesperada davant Euskadi evidenciant molts nervis. No obstant, els catalans van tornar a aixecar-se fins a assolir la classificació per semifinals davant la potent selecció de Madrid. En un partit a cara o creu que va tenir grans moments de bàsquet els nostres van acabar cedint per 80-87 perdent l’opció de classificar-se per la gran final.

Amb aquest entrebanc, segon del torneig, els joves jugadors de Catalunya es podrien haver acabat desanimant però encara restava la lluita pel bronze i, novament, l’equip es va tornar a aixecar fins a assolir un triomf molt destacat davant Canàries que va equivaler a una medalla de bronze amb el bon regust d’haver-se sobreposat a les adversitats.

Els vallesans Xavi Garcia (Joventut Badalona), Marc Valderrama i Sergi Quintana (ambdós del CB Matadepera) van gaudir d’una experiència inoblidable i van retornar a casa amb un premi al coll en forma de medalla de bronze.

 

INFANTIL FEMENÍ: Un inesperat entrebanc allunyà a Catalunya de l’or.

Soria llençant a cistella i Artigas preparant-se pel rebot (foto: FCBQ)

La selecció catalana femenina arribava a Cadis amb un grup de jugadores experimentades ja en aquests torneigs -totes les vallesanes ja havien competit en aquest torneig fa un o dos anys- i tothom esperava que l’equip d’Isaac González pogués fer-se amb l’or que li va ser negat a la major part d’aquesta generació fa dues temporades. Així doncs, i després d’un mal partit vençut davant Navarra, les catalanes van avançar amb pas ferm en els partits de la fase prèvia fins a arribar a semifinals on es trobaven amb un equip que estava sorprenent a tothom, Castella i Lleó. La lluita per una plaça a la final va ser aferrissada però les castellanes van mostrar-se més senceres amb un gran joc col·lectiu i van aconseguir vèncer per 63-53. Catalunya hauria de lluitar pel bronze.

Al partit per la medalla de bronze Euskadi va presentar molta guerra a les catalanes que, no obstant, van jugar amb més fluïdesa ofensiva que a semifinals, aconseguint la tercera plaça després de vèncer per 70-79.

Van prendre part d’aquest èxit les vallesanes de la generació del 99 Xènia Artigas i Judith Garcia (Basket Almeda), i les del 2000 Maria Marroco i Laura Soria (JE Terrassa) que acumulen totes la seva segona medalla.

 

INFANTIL MASCULÍ: Dos doloroses derrotes als partits clau.

Aguilera finalitzant per sobre de la defensa (foto: FCBQ)

La selecció infantil masculina no va poder arrodonir el ple de metalls catalans i va ser l’únic combinat que no va aconseguir pujar al pòdium. Per segon any consecutiu els de Ferran Peña no van estar inspirats quan tocava i això, en una competició tan potent, es va notar en excés. No semblava però, després de tres jornades, que Catalunya anés a tenir rival després de les contundents victòries assolides en les tres primeres jornades, però a semis es va creuar Madrid amb el prematur geni eslovè Luka Doncic a les seves files. Els madrilenys, amb el crack balcànic fent de les seves i un bàsquet molt sistematitzat van encarrilar el partit a la primera meitat per acabar vencent per un clar 83-61. El cop moral que va suposar aquesta derrota va afectar els catalans que no van sobreposar-se i novament van caure de manera dolorosa davant una selecció a la que ja havien derrotat a la fase prèvia com era Andalusia.

En el combinat català van participar els vallesans Eric González (Joventut Badalona), Víctor Díaz (CB Cornellà), i Dídac Aguilera i Sergi Martínez (FC Barcelona).

 

TÀCTICA VALLESANA

A més de la presència de 16 jugadors de la nostra comarca no va ser aquesta la única representació. L’empresa de disseny Box & One, que col·labora de manera regular amb BasketValles.com, va estar present a la cita de Cadis gràcies al seu conveni amb la Federació Catalana de Bàsquet, de manera que tots els tècnics de les diferents seleccions catalanes van poder gaudir d’unes pissarres tàctiques dissenyades especialment per aquesta cita.

 

Q. Gómez

Posted in Categorías inferioresComentarios desactivados

Les seleccions catalanes envaïdes per vallesans i vallesanes. Fins a 16 representants del Vallès Occidental en una collita de rècord


 

 

Martínez, Aguilera i González tornen a la selecció catalana després d'haver competit fa dos temporades amb la mini.

Fins a 16 representants del Vallès Occidental participaran amb les seleccions catalanes que competiran a Setmana Santa al Campionat d’Espanya per Autonomies que es disputarà a  la província de Cadis (Chiclana, Puerto Real i San Fernando) un any més en una representació d’autèntic rècord. La presencia de vallesans i vallesanes és una constant des de ja fa temporades demostrant el bon treball que es du a terme des dels diferents clubs de la comarca, però fins ara mai s’havia assolit tanta i tan variada presència en uns Campionats d’aquest nivell.

Esperem que aquesta ‘invasió vallesana’ es tradueixi en èxits a tots els nivells. Felicitats a tots els seleccionats/des i sort pel que queda per endavant!

 

 

Sergi Martínez, en una acció durant la final de la Mini Copa (Foto: Aitor Arrizabalaga ACB)

INFANTIL MASCULINA

Tres dels quatre representants infantils del Vallès Occidental ja coneixen bé aquest torneig, de fet van participar al Campionat Mini fa dues temporades aconseguint la medalla de bronce. En la posició de base-escorta trobem al terrassenc Dídac Aguilera, format al Sant Pere, i que milita al FC Barcelona juntament amb un altre seleccionat com és Sergi Martínez, de Rubí i format a la pedrera del Sant Jordi.

El tercer membre de la nostra representació és el pivot sabadellenc Eric González que competeix amb el Joventut de Badalona tot i haver donat les seves primeres passes al Creu Alta. Encara podem trobar a un 4t representant vallesà, es tracta del sabadellenc Victor Díaz, també format al Creu Alta i que juga al CB Cornellà.

L’objectiu del combinat de Ferran Peña és millorar el rendiment que va tenir aquesta generació a mini i aconseguir arribar a la final on esperaran equips del nivell de Canàries, Madrid o Andalusia.

 

Marroco i Sòria van guanyar l'or l'any passat amb la selecció catalana mini i ara optaran a fer-ho amb la infantil (foto: A.Soria)

INFANTIL FEMENINA

La selecció infantil femenina és la que té major representació comarcal amb dues jugadores que repeteixen presència respecte a fa dues temporades com són la pivot de Castellbisbal Xènia Artiga que aquesta temporada juga amb l’Almeda tot i que abans havia militat al club de la seva localitat i a l’Escola Pia de Sabadell el curs passat. Una altra jugadora de l’Almeda com és la rubinenca Judith Garcia, sorgida del Sant Jordi, serà l’altre jugadora del 99 de la comarca en aquest equip. I és que la gran sorpresa, o no tant, és que dues jugadores del 2000 (edat preinfantil) de la comarca també han estat seleccionades entre les 12 que formaran l’equip de Catalunya.

Ambdues ja van liderar la Selecció Mini cap a l’or l’any passat i en aquesta ocasió tindran la gran oportunitat de lluitar per la medalla més valuosa una vegada més. Maria Marroco, sabadellenca que va iniciar-se al CN Sabadell,  i Laura Soria, de Cerdanyola i que va donar els seus primers passos al Femení, són les dues jugadores de la JE Terrassa més joves de l’equip però a la vegada amb una experiència indubtable en aquesta competició.

L’equip català estarà dirigit pel tècnic Isaac Pujol i a la categoria mini va obtenir la medalla de plata.

 

Els jugadors del CB Matadepera Valderrama i Quintana formaran part de la selecció mini

MINI MASCULINA

La selecció mini masculina tindrà en les seves files fins a tres jugadors de la comarca amb un passat i present en comú. Tots tres són sorgits de la novell pedrera del CB Matadepera i estan cridats a ser peces molt importants dins el seu equip. D’una banda els terrassencs Marc Valderrama i Sergi Quintana, que juguen al Matadepera, han estat inclosos en el combinat final que lluitarà per tot a Cadis mentre que el matadeperenc, excompany d’aquests dos però actualment competint amb la samarreta del Joventut de Badalona, Xavi Garcia també està cridat a ser peça molt important dins els esquemes d’aquests debutants dirigits per Josep Maria Planas.

 

La sabadellenca Canudo és una de les 4 seleccionades vallesanes (foto: A.Antequera / F.Sant Adrià)

MINI FEMENINA

Finalment la representació comarcal més notable cal buscar-la a l’equip mini femení. Amb cinc jugadores de gran projecció com són la Laura Méndez del CBF Cerdanyola, l’egarenca Mireia Comas, actualment a la JE Terrassa tot i que sorgida del Natació, l’elèctrica jugadora rubinenca Laura Rueda, del CEB Sant Jordi, la jugadora de Sabadell Adriana Canudo del Femení Sant Adrià al que s’ha incorporat aquesta temporada després de començar al CE Escola del Carme, i també la terrassenca del conjunt adrianenc Elena Fernández, que va iniciar-se a la JE Terrassa abans de recalar al conjunt del Besòs.

Laura Méndez (Cerdanyola) és la representant del CBF Cerdanyola

Aquest equip, en el que tradicionalment les jugadores vallesanes sempre han tingut un paper molt important, defensarà el títol de l’any passat guanyat davant Andalusia i ho farà sota la direcció del tècnic Enric González que haurà de trobar novament la química amb un equip que debuta en una competició d’aquest tipus. Es donarà la situació de que les cinc vallesanes coincideixin a pista en algun moment del Campionat?

Q. Gómez

Posted in Categorías inferioresComentarios desactivados

Vuit preseleccionats vallesans amb les seleccions catalanes infantils


 

Marroco i Soria, dues jugadores preinfantils amb la selecció catalana infantil (foto: A.Soria)

Com ja va sent costum en les diferents categories de formació, la Federació Catalana de Bàsquet ha fet pública la llista de convocats i convocades per integrar les seleccions infantils que aquesta temporada hauran de competir novament al Campionat d’Espanya per autonomies. D’una banda Isaac Pujol, seleccionador femení, comptarà amb la presència de la jugadora rubinenca del Basket Almeda Judith Garcia que ja va actuar a la selecció mini fa dues temporades i també la pívot de Castellbisbal Xènia Artiga, que aquest any també s’ha incorporat al conjunt de Cornellà i també  va aconseguir, a l’igual que la Judith, una medalla de plata mini al Campionat de la temporada 2010-11. Completaran la convocatòria infantil femenina dues jugadores un any menors però que ja competeixen a infantil amb garanties com són Maria Marroco i Laura Sòria, ambdues jugadores de la JE Terrassa i campiones d’Espanya mini la temporada passada amb la selecció catalana que repeteixen presència en una esquadra que intentarà configurar un conjunt suficientment potent com per endur-se la medalla d’or. A l’igual que en el cas dels nois, la selecció femenina es concentrarà a La Selva del Camp aquest cap de setmana i progressivament continuarà realitzant aquestes concentracions fins a definir les 12 integrants que participaran al torneig nacional.

Quant a la selecció masculina quatre han estat els preseleccionats per formar part d’aquest programa que té com a objectiu perfilar el millor equip possible de cara al Campionat d’Espanya. L’experimentat tècnic Ferran Peña ha confiat en tres jugadors amb experiència als campionats minis com són el sabadellenc Éric González (Joventut Badalona), el rubinenc Sergi Martínez (FC Barcelona) i el jugador de Terrassa Dídac Aguilera (FC Barcelona), tots tres medallistes de bronze mini al 2011. El quart jugador vallesà que completa la representació de la comarca és el base de Sabadell Víctor Díaz (CB Cornellà) que ja ha estat presents en diferents preseleccions.

Martínez, Aguilera i González ja van estar convocats al 2011 amb la selecció catalana mini (foto: R.Aguilera)

Q. Gómez

Posted in Categorías inferioresComentarios desactivados

La jugadora de Cerdanyola del Vallès Gemma Comadran, convocada amb Catalunya per un torneig infantil Interautonòmic a Valencia


 

Gemma Comadran (foto: basquetcatala.cat)

La pedrera de jugadors i jugadores del Vallès que juguen en clubs vallesans o de fora de la comarca continua sent molt prolífera tant a nivell de seleccions catalanes com espanyoles. Ho demostra la continuada presència de jugadors/es en les convocatòries de categories inferiors, fet que posa de manifest el bon treball de base que es desenvolupa a tots els clubs del Vallès. Recentment ha estat notícia que Gemma Comadran jugarà el torneig interautonòmic de València amb la selecció de Catalunya de categoria infantil.

El torneig, que tindrà lloc aquest cap de setmana del 7 i 8 de juliol, es disputarà al Pabellón de La Malvarrosa de València, on també hi jugarà l’equip masculí. Apart de l’equip amfitrió, el de la Comunitat Valenciana, també hi participarà Aragó.

Gemma Comadran, en acció en un partit amb la JET davant el CP Roser (foto: Àngel Soria)

Gemma Comadran, natural de Cerdanyola del Vallès,  ha jugat durant la temporada 2011-12 a l’infantil “B” de la JE Terrassa, la seva primera temporada al conjunt de Terrassa, ja que es va incorporar a l’equip egarenc al 2011 procedent del CBF Cerdanyola, club on jugava fins aleshores. Comadran ja havia format part d’anteriors convocatòries de la selecció catalana de la seva categoria i els tècnics del combinat català continuen confiant en la jugadora cerdanyolenca. L’any 2011 ja va participar al Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques mini.

Des de Basketvalles.com agraïm a Àngel Soria la seva aportació per tal difondre aquesta notícia. De ben segur que d’altres jugadors i jugadores vallesans disputaran o han disputat torneigs i campionats amb diferents seleccions catalanes o espanyoles al llarg de l’any o en el futur, i donat que no podem arribar a cobrir el 100% d’aquestes informacions, us animem a col·laborar i enviar les respectives informacions al correu de la web: basketvalles@gmail.com

Adjuntem el calendari del Torneig Interautonòmic de València:

Calendari del Torneig

Àngel Soria

Posted in Categorías inferioresComentarios desactivados

Somnis d’or!!! Tres vallesanes campiones d’Espanya de minibàsquet!!! (INCLOU VÍDEO)


 

Sòria, Marroco i Corbera, tres campiones d'Espanya mini

Corbera defensant en una acció de la gran final

Diuen que els triomfs es construeixen a base de somnis i d’això en poden donar testimoni les nostres tres protagonistes d’aquest article. De ben segur que quan van iniciar-se en el món del bàsquet ja fa unsanys a Sabadell o Cerdanyola, poc imaginaven que algun dia els seus somnis, construïts a base d’il·lusió, es farien realitat. I és que tot i no passar dels 12 anys d’edat les nostres protagonistes ja poden definir-se com a campiones d’Espanya, tota una fita que s’escapa a les possibilitats de la majoria de jugadors i jugadores de la seva generació.

 

Aina Corbera (CE Sant Nicolau), Maria Marroco i Laura Sòria (JE Terrassa) són els noms de les tres jugadores vallesanes que, formant part de l’equip representant de Catalunya, van arribar a San Fernando (Cadis) per, de mica en mica, partit a partit, victòria a victòria, aconseguir proclamar-se campiones d’Espanya en la XXV edició del campionat nacional per autonomies i, veure així, completat el somni que ja fa algunes setmanes van començar a construir després de moltes hores d’entrenament, viatges i un torneig preparatori a Terrassa en el que van veure que tornar d’Andalusia amb l’or no era cap utopia. Per aconseguir-ho van haver de contribuir a l’excel·lent funcionament de la maquinària dirigida per l’Enric González que va passar per sobre de Galícia (61-11), Comunitat Valencia (76-25), Aragó (67-17) i Illes Balears (72-21) a la fase regular del torneig, entrant com a primeres de grup a les semifinals. Al partit previ a la final Catalunya no va tremolar i va destrossar a Madrid per 68-17 guanyant-se el pas a la gran final davant Andalusia. En un xoc que va reunir els grans ingredients que conformen una final (igualtat, tensió, pressió, espectacle…), el combinat català va fallar l’opció decisiva a escasos segons per la conclusió del partit però un rebot ofensiu capturat per les catalanes va convertir-se en bàsquet deixant a les andaluses pràcticament sense opció de forçar la pròrroga. Amb 71-69 el triomf es va decantar pel costat de Catalunya que va celebrar amb moltra efusivitat la victòria, abundant les abrassades i llàgrimes entre unes joves esportistes que veien culminat el seu somni de la manera més idíl·lica que es podia aconseguir.

Marroco i Sòria defensant a una jugadora andalusa

Alguns minuts més tard, i després de grans celebracions, el president de la Federació Espanyola Jose Luis Sáez va donar-li la copa de campiones a les catalanes que, amb la capitana sabadellenca Maria Marroco al capdavant, ara sí, van poder tocar amb la punta dels dits un somni que havia adoptat la forma de trofeu i de medalles daurades que seran, d’ara endavant, quelcom més valuós que simples peces metàl·liques per aquestes jugadores i tècnics.

Felicitats a tots els que han fet possible aquest gran èxit del nostre bàsquet i, en especial, a les tres jugadores de la nostra comarca que, amb la seva qualitat humana i esportiva, van formar part d’aquesta dolça i daurada victòria. Felicitats Aina, Maria i Laura. Felicitats campiones!

Reportatge fotogràfic al Facebook de Basketvalles.com del camí i la trajectòria cap a l’or de Catalunya

El nostre humil homenatge a aquest èxit és un vídeo sobre el desenvolupament del torneig. Esperem que us agradi!

PD: Volem aprofitar per agrair al Sebas Marroco i a l’Àngel Soria la seva col·laboració inestimable i clau per haver pogut fer un seguiment com calia a un èxit en majúscules del bàsquet de la nostra comarca gràcies a les seves informacions i fotografies.

Q. Gómez

Posted in Categorías inferiores, Jugadores/asComentarios desactivados

El torneig de seleccions autonòmiques de Terrassa, èxit esportiu i de participació (INCLOU VÍDEO)


 

La jugadora de Cerdanyola Laura Sòria en una acció de partit (foto: basquetcatala.cat)

La Ciutat del Bàsquet Català, Terrassa 2.012, va ser posada a prova en el seu primer esdeveniment de caire esportiu i gran abast com era el torneig de seleccions autonòmiques que va aplegar al pavelló de Can Jofresa una gran quantitat de públic que va respondre activament a la convocatòria. El torneig va reunir les seleccions d’Aragó, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Catalunya, que en ambdues categories (masculina i femenina), va alçar-se amb la victòria global després d’imposar la seva major qualitat tècnica.

L’atenció vallesana, però, es va centrar en la selecció mini femenina en la que tres jugadores de la comarca hi van prendre part (Aina Corbera, Maria Marroco i Laura Soria) realitzant un molt bon paper dins l’equip dirigit per Enric González. De fet, el conjunt amb representació comarcal, va obtenir còmodes victòries contra Illes Balears (87-37), Aragó (68-17) i amb una mica més de dificultats contra la Comunitat Valenciana per 82-51.

A les instal·lacions de Can Jofresa es va viure un gran ambient de bàsquet amb una abundant afluència de públic de les diferents Comunitats Autònomes (especial presència la d’aficionats valencians) i moltes cares conegudes del bàsquet vallesà, des d’entrenadors d’equips sèniors i de formació, jugadors i jugadores i directius de diversos clubs de la comarca que van apropar-se a veure les evolucions d’aquest multitudinari esdeveniment. Si hem de posar un ‘però’ és la poca capacitat d’acollir a tants espectadors que va evidenciar la instal·lació egarenca, dificultant molt el seguiment dels partits des de la grada degut a la poca visibilitat que hi havia. A més, les reduïdes dimensions de les pistes transversals i la poca protecció darrere de les cistelles van ser altres elements que s’haurien de solucionar de cara a futurs esdeveniments.

A continuació us oferim un breu vídeo de la selecció catalana mini contra la Comunitat Valenciana en un quart en el que les tres jugadores vallesanes van coincidir a pista: Aina Corbera (nº8), Maria Marroco (nº11) i Laura Soria (nº8).

 

 

Notícia i fotografies de l’esdeveniment a la web de la Federació Catalana

Notícia i fotografies de l’esdeveniment a la web de la Federació de la Comunitat Valenciana

Q. Gómez

 

Posted in Categorías inferioresComentarios desactivados

Tres minis vallesanes a pels Campionats Autonòmics a San Fernando. La posta a punt a Terrassa


 

La convocatòria de jugadors i jugadores del Vallès Occidental és una constant dintre del panorama de les seleccions catalanes de formació que celebren, al llarg de la temporada, els diferents Campionats d’Espanya Autonòmics. De fet, durant les passades vacances de Nadal, el jugador rubinenc del FC Barcelona David Martínez va obtenir la medalla d’argent a la categoria cadet mentre que a infantils el base de Sabadell Oriol Tres, també blaugrana, va haver de conformar-se amb la quarta plaça als campionats celebrats a Càceres.

La selecció mini femenina, la única amb representació comarcal

Marroco, Corbera i Sòria (de dalt a baix) seran les representants comarcals del Vallès Occidental als Campionats Autonòmics

Aquest any, però, la representació del Vallès Occidental es redueix fins a la meitat si valorem les dades de l’any passat en la que tres jugadors i tres jugadores van prendre part dels Campionats d’Espanya de San Fernando (Cadis). A la selecció masculina els escollits van ser Dídac Aguilera (Sant Pere Terrassa, actualment al Barça), Sergi Martínez (rubinenc del FC Barcelona) i Éric González (sabadellenc del Joventut Badalona) que van obtenir la medalla de bronze mentre que a la femenina Xènia Artiga (CB Castellbisbal), Gemma Comadrán (CBF Cerdanyola) i Judith Garcia (rubinenca del Sarrià, actualment a l’Almeda Cornellà) van conquerir la medalla d’argent després de caure contra Madrid a la gran final.

En aquest nou curs 2.011-12 la representació a seleccions catalanes es restringeix exclusivament a la banda femenina amb cap representant del Vallès Occidental a la mini masculina. Les seleccionades han estat Aina Corbera, jugadora nascuda a Sabadell, estudiant de l’escola Sant Nicolau i jugadora del C.E. Sant Nicolau formada íntegrament a l’entitat grana. També de Sabadell, però jugant a la Joventut Esportiva Terrassa, és la Maria Marroco, que va iniciar els seus primers passos a la disciplina del CN Sabadell abans d’incorporar-se al mini del club egarenc la temporada passada. La tercera representant comarcal és la Laura Sòria, nascuda a Cerdanyola, que va començar a jugar a l’escola de bàsquet del Femení Cerdanyola i que des de fa ja algunes temporades competeix a la Joventut Esportiva de Terrassa.Totes tres jugadores estan alternant els entrenaments amb els seus respectius clubs, amb els programes de PDP comarcals i també amb els de la selecció catalana, en una preparació maratoniana que té com a objectiu preparar l’equip pel campionat de seleccions que es celebrarà a San Fernando (Cadis) del 31 de març fins al 4 d’abril.

La posta en escena de les seleccions a la Ciutat del Bàsquet Català, Terrassa

Dintre dels actes de Terrassa Ciutat del Bàsquet Català 2.012, la selecció mini femenina participarà a un torneig preparatori al pavelló de Can Jofresa en format triangular que enfrontarà els combinats catalans a les seleccions de les Illes Balears, Aragó i Comunitat Valenciana. Sense dubte, una bona ocasió per veure en acció les mini cracks vallesanes ben a prop de casa els propers 17 i 18 de març.

A continuació us detallem els horaris:

DISSABTE 17 de MARÇ de 2012

17:00h CATALUNYA – Illes Balears [Femení]

17:00h CATALUNYA – Illes Balears [Masculí]

17:00h C. Valenciana – Aragó [Femení]

19:00h CATALUNYA – Aragó [Masculí]

19:00h CATALUNYA – Aragó [Femení]

19:00h Illes Balears – C. Valenciana [Masculí]

 

DIUMENGE 18 de MARÇ de 2012

09:30h CATALUNYA – C. Valenciana [Femení]

09:30h C. Valenciana – Aragó [Masculí]

09:30h Aragó – Illes Balears [Femení]

11:30h CATALUNYA – C. Valenciana [Masculí]

11:30h Illes Balears – C. Valenciana [Femení]

11:30h Aragó – Illes Balears [Masculí]

 

Q. Gómez

Posted in Categorías inferioresComentarios desactivados

De Sant Cugat a Ohio per jugar a la NCAA femenina d’Estats Units: Entrevista en exclusiva amb Itziar Llobet


 

Per sobre de tot transmet il·lusió, moltes ganes d’aprendre de tot el que l’envolta i s’explica com aquell que sap que està vivint una oportunitat immillorable per progressar, esportivament i com a persona, dins d’una experiència única que el marcarà per sempre. Itziar Llobet juga a la NCAA femenina amb la Universitat de Kent State, d’Ohio. Ha començat fa pocs mesos la carrera de Publicitat i Relacions Públiques, comença a dominar l’anglès i amb només set partits a la segona lliga més potent d’Estats Units després de la NBA femenina, la WNBA, ja s’ha convertit es una peça clau pel seu equip guanyant-se la confiança del cos tècnic i les seves companyes.

L'equip de Kent State de la NCAA femenina. Itziar Llobet, tercera començant per l'esquerra en la fila superior

Viu a una residència juntament amb algunes companyes d’equip, i encara es sorprèn de l’estructura de la Lliga on juga. Vestuaris amb sofàs, televisions de plasma gegants, cadires i taquilles personalitzades amb els noms de cada jugadora, tot tipus de programació per entrevistes, spots, sessions d’entrenament a setmanes vista o fans que coneixen tot tipus de detalls de totes les jugadores són només alguns dels detalls que fan adonar-se a un servidor de la gran dimensió, professionalitat i estructura que ostenta la NCAA femenina. Un camí que entre d’altres ja van fer jugadores instal·lades actualment a l’elit com Anna Montañana, o moltes de les estrelles americanes i internacionals de la WNBA. Actualment, igual que la Itziar, formen part del curs 2011-12 de la NCAA jugadores d’aquí com Andrea Vilaró (Florida State), Clara Solé (Siena College) o Mireia Vila (Saint Joseph Hawks).

L’Itziar (Barcelona, 1993) es va iniciar a l’escola de bàsquet del Nacho Solozábal, per després passar a la UE Sant Cugat, ciutat on resideix ella i la seva família, i anys més tard va donar el salt a l’UB Barça. Posteriorment, amb 14 anys, va passar a formar part del Segle XXI, el projecte de formació esportiva i d’educació impulsat per la FEB on es reuneixen les jugadores joves amb més talent de tot l’estat. En aquest punt Llobet ja era una fixe en les seleccions catalanes i espanyoles de la categoria. Després d’una estada de 4 anys al Segle XXI ha decidit emprendre l’aventura de la NCAA. Un dia normal per la Itziar Llobet consisteix en llevar-se d’hora, esmorzar amb totes les companyes de residència, preparar-se la bossa i anar a entrenar, de 9:00 a 12:00h. i amb sessió de peses abans o després de pista. Després de dinar li toca anar a classe i per acabar el dia estudiar. Des del 20 d’Agost, quan es va instal·lar a Ohio, a rebut la visita d’un amic de la família i també d’en Jordi Fernández, que treballa a l’staff tècnic dels Cleveland Cavaliers de l’NBA, i pel mes de Gener espera la visita del seu novio. Cada dia està més adaptada pero reconeix que és dur estar tant lluny de casa, i més per una noia de 18 anys. El menjar és diferent, els horaris i la manera de jugar, com també la forma d’expressar-se, encara que per sobre de tot reconeix i valora que està sent una experiència única i molt positiva.

Perfil a la web de Kent State: Itziar Llobet profile

Link de la web de Kent State: Kent State women’s basketball

 

 

Itziar Llobet, amb el dorsal 32, en el seu debut a la NCAA contra Robert Morris University

- Bona tarda Itziar, primer de tot et voldríem preguntar com va sorgir l’oportunitat d’anar a Kent State, i què és el que et va fer decidir-te a emprendre aquesta aventura?

L’oportunitat va sorgir mesos abans d’anar a l’Europeu U18 pero fins l’últim moment no vaig decidir res. Una de les coses que em va fer decidir és l’aspecte esportiu, ja que crec que necessitava experimentar el bàsquet d’una manera més física i que aquesta nova experiència podria ajudar-me molt. L’altre aspecte, òbviament, és el de l’idioma. Jo no parlava anglès, i molt menys com el parlo ara, i això que tan sols fa tres mesos que sóc als Estats Units. Apart de l’idioma i del factor esportiu una de les coses que va fer decidir-me va ser el fet de viure una experiència més. Una experiència que recordaré segur al llarg de la meva vida.

- La trajectòria de l’equip fins ara està sent discreta fins al moment en quan a resultats (1 victòria – 6 derrotes), pero la teva aportació i protagonisme, anant de menys a més, estan sent molt destacats (debut amb 20 minuts contra Marshall amb 5 punts, 4 recuperacions i 3 rebots). Després de 7 partits jugats ets una de les jugadores que més juga i més anota (actualment 9,6 punts per partit, 3,9 rebots, 2,4 assistències i 2,1 recuperacions, en 31,6 minuts per partit). Et donen confiança i molts minuts de joc tot i ser freshman i una nouvinguda, i dóna la sensació de que tens un paper molt important. Com ho valores tot plegat? Estàs contenta amb el teu procés d’adaptació i nivell de joc actual?

El M.A.C. Center de Kent State, a Ohio.

El nostre equip és un equip molt jove, amb sis jugadores de primer any incloent-me a mi. Per la confiança de l’entrenador i els minuts de joc que estic tenint no en tinc cap queixa, no estic acostumada a jugar tants minuts. El meu paper per ara sí que està sent important, ja que estic molts minuts a la pista i és una de les coses que agraeixo més, ja que tot esportista competitiu l’únic que desitja és jugar. En quan al nivell de joc, haig de dir que al principi és difícil adaptar-te, ja que almenys jo que no sóc una jugadora extremadament física, i has d’intentar aprendre la manera de jugar dels americans. Pero cal anar a poc a poc, ja que encara queden molts partits i penso que vaig adaptant-me i millorant cada dia.

 

Acció de tir en un partit durant la seva etapa al Segle XXI a Lliga Femenina 2

- En aquest primer any quins objectius individuals et marques?

Com a objectiu principal puc dir que aprendre a jugar més amb contacte, i a intentar treballar un extra de tir.

- Què és el que et demana que aportis l’staff tècnic a cada partit i entrenament al joc de l’equip?

Els entrenadors em demanen sobre tot que no tingui por en prendre decisions, que les prengui i que no deixi de mirar a cistella. El que m’ha sobtat és que m’exigeixen molt amb l’aspecte rebotejador, un aspecte en el que mai he destacat, tot i que ara el treballo molt més.
- Quines diferències en el joc has apreciat en els primers partits i sessions d’entrenament en quan a nivell tàctic i físic?

Després de jugar uns quants partits aquí puc dir que és veritat tot el que diuen sobre que als Estats Units tot és molt més físic. Les jugadores contra les que he jugat són físicament molt potents. D’altra banda sí que potser es veritat que a nivell tàctic hi ha un dèficit, pero ells ho dissimulen o amaguen, com vulguis dir-li, amb el l’aspecte físic. Busquen molt més el contacte que no pas la intel·ligència dins del joc.

- Quin nivell competitiu té la NCAA femenina? I pel que fa referència a estructura, organització, professionalitat, seguiment dels mitjans de comunicació, aficionats, etc.?

En acció amb el Segle XXI

El nivell competitiu crec que és alt, en tots els equips hi ha jugadores molt fortes físicament, i encara que no tinguin molt potencial o qualitat es difícil competir contra cada equip dels d’aquí. Pel que fa a l’estructura aquí tot ho tenen molt controlat. Des de les hores d’entrenament marcades per setmanes, juntament amb els viatges, els mitjans de comunicació amb les entrevistes, spots publicitaris, signatures d’autògrafs, etc. A més a més, i ha molts membres a l’staff tècnic, ja siguin entrenadors, fisioterapeutes, preparadors físics, etc., i això fa que hi hagi professionalitat. Per part dels aficionats no tinc cap queixa, tots són molt amables i seguidors dels Golden Flashes. Quan surts dels partits et saluden i et diuen: “bon partit!”. Et pregunten coses, i això és quelcom que s’agraeix. La veritat és que no estic gens acostumada a tenir fans, pero és tot un orgull que algú et segueixi, et conegui i sàpiga el teu nom, el teu dorsal i coses sobre tu.

Contra St. Bonaventure Itziar Llobet va firmar 9 punts, 6 rebots, 3 assistències i 3 recuperacions en 35 minuts de joc

- Tens algun campionat el proper estiu amb la selecció espanyola? El fet d’estar a la NCAA dificulta la preparació per tema de concentracions i fases de preparació incompatibles amb el calendari NCAA? És un problema o n’has parlat amb la FEB i teniu alguna solució?

Per tema de generació no em toca cap campionat aquest any, encara que sempre hi ha l’esperança d’anar amb la selecció U20 a l’Europeu, i per això treballo dur per intentar anar-hi i gaudir d’un campionat com és el d’Europa. D’altra banda, un cop superada l’etapa U18 les concentracions d’hivern o de setmana santa ja no s’acostumen a fer, i si es fan i alguna jugadora està a Amèrica no acostuma a anar-hi, ja que aquí la lliga no s’atura.

- Et vas formar a la UESC, vas passar pel Segle XXI, categories inferiors d’Espanya i de Catalunya, i ara jugues a la NCAA femenina. Molt probablement ets la jugadora del Vallès amb més projecció i un futur més prometedor, què és el màxim que aspires a aconseguir com a jugadora i fins on t’agradaria/creus que pots arribar?

El meu inici va ser a l’Escola del Nacho Solozábal, després vaig passar a la UESC i després al UB Barça. Com un entrenador sempre em deia, “has de ser el millor del que tu puguis arribar a ser”. Per això cal treballar cada dia i aprofitar cada detall. L’únic objectiu que em proposo es donar-ho tot per arribar el més lluny que jo pugui arribar.

- Com va afectar en la teva evolució i formació com a jugadora i persona el teu pas per la UESC (quins records en tens) i posteriorment pel Segle XXI?

Itizar Llobet, en categoria cadet amb l'UB Barça, en un partit contra el Femení Sant Adrià

Els meus records de la UESC son molt bonics, d’allà va ser on em varen cridar per primera vegada amb la selecció de categoria Mini de Catalunya, llavors era tot molt nou per mi i estava com en un núvol. Com a jugadora crec que vaig donar un petit passet endavant, ja que jugava amb noies que eren totes més grans que jo. I com a persona dos, ja que havia de comportar-me d’una manera més madura, sent una Mini i jugant amb nenes Pre-infantil i Infantil. Apart tinc molts bons records, perquè quan vaig per Sant Cugat amb els pares, o a veure jugar a la meva germana a la UESC, em retrobo amb entrenadors que ara són amics de la meva germana o amb gent coneguda amb la que vaig passar aquells anys allà. Del Segle XXI, no me n’arrepenteixo de res. Crec que és una gran oportunitat per aprendre dia a dia i treballar molt, sempre et recorden que has de seguir si de veritat és el que t’agrada. Vaig tenir sort o no, pero els meus últims tres anys vaig estar jugant amb les grans, i fins i tot el primer any també hi vaig anar-hi alguna vegada a jugar. I crec, repeteixo, que jugar contra gent superior a tu fa que hagis de fer un extra d’esforç, que hagis de donar alguna cosa més de tu. La meva experiència al Segle XXI sens dubte, apart de formar-me una mica més com a jugadora i com a persona, el fet de ser-hi quatre anys va ser per mi un procés de maduració total. Entrar-hi amb 14 anys i sortint-ne amb 18, vivint molts moments i moltes situacions.

- Creus que el bàsquet català és el més fort en quan a categories inferiors i formació de joves talents?

Per el que sembla sí, les categories inferiors sempre acostumen a dominar Campionats d’Espanya i moltes vegades això continua amb la formació de joves talents catalans, jugant a la màxima categoria anys més tard o fins i tot a seleccions absolutes.

Itizar Llobet amb la selecció espanyola contra USA

- Alguns dels teus millors èxits han arribat amb la selecció espanyola en categories inferiors cadet i júnior, on tu i les teves companyes heu destacat en campionats de gran nivell davant seleccions de molt talent i prestigi. Com valores aquesta etapa i quin és el futur amb la U20?

Totes les experiències et fan guanyar com a persona i com a jugadora, i des del primer torneig fins tots els campionats que he jugat els he gaudit moltísim. És una cosa que només pots viure per saber que és, la relació amb les companyes, entrenadors, després d’estar gairebé un mes entrenant i preparant-te per un campionat és excepcional la qualitat humana i esportiva dins de les seleccions espanyoles. És genial i penso que també és una de les coses que m’ha ajudat adonar-me de que s’ha de seguir treballant per poder aconseguir tots els teus reptes. He guanyat, he perdut, i tot el que he viscut m’ha servit i m’està servint per viure aquesta experiència als Estats Units, que vulguis o no és una experiència també internacional. El futur amb la selecció U20 és seguir treballant per poder tenir una oportunitat per poder anar amb aquesta selecció que de ben segur, i no en tinc cap dubte, serà una selecció potent i amb moltes ganes.

- Com funciona la teva adaptació a la vida que es porta a Estats Units? Et sents còmode, tot és com imaginaves, alguna anècdota?

Primers partits de bàsquet amb la UE Sant Cugat

Al principi es difícil, des de la manera de jugar dels americans fins a l’idioma. L’únic que has de fer per adaptar-te és escoltar molt, intentar captar-ho tot a la primera i fer el que t’agrada i saps fer que és jugar a bàsquet. Com a anècdotes en tinc algunes. La primera és que als americans els hi encanta parlar, estar tota l’estona comunicant-se, sempre cridar el nom de la jugadora a la que passes la pilota, etc. La primera setmana els hi deia a totes les meves companyes el mateixos noms, ja que em posava nerviosa i com que no sabia si pronunciaria bé o no el nom (en realitat intentava dir tots els noms perquè me’ls sabia) al final sempre em sortien els dos que eren mes fàcils de pronunciar i els feia servir per totes! L’altre anècdota és que alguna vegada, el nom d’algun bloqueig, o alguna altre nom semblant, l’he convertit en una altre paraula. Una paraula que resultava ser una paraula que no s’ha de dir, almenys entre adults, i clar totes les meves companyes d’equip reien.

- Què aconselleries a totes les jugadores que somien en aconseguir el mateix que tu?

Que no deixin d’intentar-ho. Si de veritat els hi agrada el bàsquet iaudeixen jugant, que segueixin treballant a tope. Que sempre que juguin ho facin amb il·lusió i amb desig d’aprendre tot el que se’ls hi digui durant el dia a dia. Jo vaig tenir molta sort de que vingués algú a veure’m a Sant Cugat, pero segueixo treballant dia rere dia per arribar fins allà on pugui arribar.

- Segueixes les evolucions de la UESC de 1a Catalana femenina, i en particular de la teva germana?
Si, encara que des de tant lluny nomes sé el que m’explica ella i el meu pare, que sovint, per no dir sempre, les va a veure, ja que els nostres partits no coincideixen i els meus ara acostumen a ser quan a Sant Cugat és de matinada.

- Coneixes Basketvalles.com?

Doncs la veritat és que no us coneixia, sabia coses de pàgines web i tal pero avui us he visitat i crec que és molt interessant el que feu.

- Gràcies Iztiar per respondre les nostres preguntes, esperem que tot et vagi com desitges en la teva aventura a Estats Units i per tot el que vingui després!
Gràcies a vosaltres!

Text: Guille Farré

Fotos: Pere Llobet i Itziar Llobet

Posted in Categorías inferiores, Jugadores/as, PersonajesComentarios desactivados

Plata y bronce para las selecciones minis en el Campeonato de España con representación de jugadores del Vallès


 

 

Las selecciones catalanas mini masculina y femenina han vuelto a casa tras la disputa del Campeonato de España Autonómico en San Fernando (Cádiz) cargadas de ilusión y con unas valiosas medallas obtenidas por su brillante actuación en la localidad gaditana.

SELECCIÓN MINI FEMENINA: Los pequeños detalles apartan a Catalunya del oro

Imagen de la final mini femenina entre Catalunya y Madrid (foto: basquetcatala.cat)

Por un lado, la selección mini femenina, dirigida por el técnico Enric González, y con la representación vallesana de Xènia Artiga (CB Castellbisbal), Gemma Comadran (CBF Cerdanyola), y Judith Garcia (Sarrià); venció en sus tres compromisos de fase previa aunque con más problemas de los esperados, pues en la primera jornada la selección de Navarra, teóricamente muy inferior al cuadro catalán, puso en serios apuros a unas jugadoras que pagaron en exceso los nervios de la jornada inaugural, aunque el resultado acabó siendo favorable (42-58).

En la segunda jornada Catalunya se midió a la Comunitat Valenciana y, en un igualado duelo, las jugadoras de González demostraron su condición de favoritas al imponerse por 75-62 a uno de los conjuntos más peligrosos del torneo y que, a la postre, terminaría en cuarta posición. En el último partido, con el liderato en el bolsillo, las catalanas vencieron de manera contundente a Illes Balears por 72-44 obteniendo una primera plaza que las cruzaría, en semifinales, ante la potente selección andaluza.

Andalucía ejerció el papel de rival poderoso, tal y como se preveía, pero Catalunya aguantó las embestidas consiguiendo ciertos réditos en el marcador que fueron decisivos para el final del partido en el que se ganó por 67-52 asegurando así el pase a la final y, como mínimo la plata. La final enfrentó a Catalunya a la Comunidad de Madrid en el gran partido entre los dos favoritos y, en un pabellón Bahía Sur repleto hasta la bandera, una final de nervios y pequeños detalles se disputó cayendo del lado de las madrileñas por un cortísimo 59-62. Las catalanas, pese a que golpeadas duramente por esta derrota, no tardaron en apreciar su gran papel a nivel de resultados y su éxito a nivel de convivencia, compartiendo podio con Madrid (oro) y Andalucía (bronce).

SELECCIÓN MINI MASCULINA: Con la irregularidad por bandera

 

La representación vallesana de la selección catalana masculina: Martínez, Aguilera y González Los minis catalanes obtuvieron una valiosa medalla de bronce (foto: R.Aguilera)

 
La selección de Josep Maria Planas llegaba a San Fernando con el cartel de favorita y con la presencia de tres vallesanos: Sergi Martínez, rubinense que juega en el Joventut de Badalona; Eric González, sabadellense que juega en el Regal FC Barcelona; y Dídac Aguilera; egarense que juega en el CB Sant Pere de Terrassa; como piezas importantes de este equipo. 
 
En el primer compromiso el cuadro catalán barrió a Galicia del mapa con un 25-75 que dejaba ver el talento que ya había mostrado este grupo en el torneo preparatorio de Burriana.
 
En el segundo encuentro, pero, la realidad golpeó a los nuestros ya que la espectacular Canarias, jugando un espectacular baloncesto ofensivo, se impuso a Catalunya por 76-91 complicando mucho al equipo el factor de conseguir el primer puesto y evitar así al otro gran favorito, la Comunidad de Madrid.
 
En la tercera jornada nueva victoria catalana por un amplísimo margen ante Aragón (10-60), y victoria cómoda ante Castilla La Mancha por 72-51 para llegar a semifinales como segundos de grupo y jugárselo a cara o cruz ante los madrileños.
 

En la semifinal Catalunya volvió a mostrar algunos de los defectos que caracterizaron su derrota ante Canarias en la primera fase, con errores en defensa, excesivos balones perdidos y cierta ansiedad que permitió a Madrid llevarse el encuentro por 84-68 haciendo gala de una serie de jugadores muy formados físicamente que acabaron por imponerse a unos abatidos catalanes.

El no disputar la final había sido un duro golpe para los chicos de Planas pero al día siguiente un nuevo enfrentamiento, en esta ocasión por el bronce ante la Comunidad Valenciana, hizo salir de su tristeza a Catalunya que mostró su mejor versión destrozando a los valencianos por un amplísimo 96-47 que sirvió para obtener un deseado metal (bronce) y sobreponerse de sus propias dudas tras caer ante Madrid (oro) y Canarias (plata) en las diferentes fases del torneo.

Q. Gómez

Posted in Categorías inferioresComentarios desactivados

Los minis vallesanos de la selección catalana van a por todas a San Fernando


 

Los seleccionados y seleccionadas por la FCBQ para representar a Catalunya en el próximo Campeonato de España por autonomías en San Fernando (Cadiz), ya han preparado sus maletas para intentar la conquista de los preciados metales ante lo que los combinados catalanes aparecen como uno de los grandes favoritos . El campeonato que se disputa a partir de mañana (16 de abril) hasta el próximo día 20 medirá al combinado masculino en la primera fase a Canarias, Galicia, Castilla La Mancha y Aragón, mientras que en las féminas los rivales serán Cdad. Valenciana, Aragón, Baleares y Navarra.

La representación vallesana de la selección catalana masculina: Martínez, Aguilera y González

Antes, pero de la disputa de dicho campeonato, nuestros representantes vallesanos hicieron su bautismo de fuego en el Torneo de Selecciones Mini de Burriana (Castelló), donde los chicos se impusieron de manera insultante a todos sus rivales con apabullantes resultados 71-21 a Aragón, 28-78 a Baleares y 24-74 a Cdad. Valenciana promediando cerca de 130 puntos por partido (hay que recordar que en mini se cierran los partidos cuando la diferencia llega a los 50 puntos) con un burtal y rapidísimo juego de ataque que no ha tenido parangón en todos sus rivales. Los jugadores vallesanos que forman parte del combinado dirigido por Josep Maria Planas son el egarense Dídac Aguilera (CB Sant Pere), el sabadellense Eric González (Joventut de Badalona) y el jugador de Rubí Sergi Martínez (FC Barcelona).

El equipo femenino, por su lado, venció también de manera contundente en sus compromisos aunque con menos margen que el obtenido por los chicos. Las víctimas del equipo dirigido por Enric González fueron Aragón (44-73), Baleares (17-67) y Cdad. Valenciana (57-72), ambos rivales en la fase previa del próximo Campeonato. Las representantes vallesanas del combinado catalán son Xenia Artiga (CB Castellbisbal), Gemma Comadran (CBF Cerdanyola) y la rubinense Judith Garcia (AEBE Sarrià-Sant Gervasi).

¡Mucha suerte en este campeonato y volved con unas medallas a casa!

Q. Gómez

Posted in Categorías inferioresComentarios desactivados

Inscripcions obertes!

Basketvalles presenta

SEGUEIX-NOS A FACEBOOK

SEGUEIX-NOS A TWITTER

Anuncia’t a BasketValles

  • Anuncia't a BasketValles

BASKETVALLES a YouTube

  • Accedeix al nostre canal de vídeos

Seccions destacades

  • Vols recordar el millor 3x3 d'aquest Nadal?
  • Cine baloncestístico de primera
  • Basketball & Rock and Roll!

El millor bàsquet de formació de l’estat

Archivos